En aquest país, segons ens quins ambients, obrir la boca dubtant de CIU és penat amb el menyspreu, com si es tractés de dubtar del cabdill dels temps de l'antigor. I ho sento, però tenim un país malmès i malgirbat, escorxat pels de fora i per molts de dins, i sembla que no podem (o no volem) pensar en d'altres alternatives que pensen més en els aspectes que ens afecten a tots cada matí quan ens llevem. I a més, tenen un enemic dins. I no ho dic només jo, que sóc independentista de tota la vida, i no busco maneres eufemístiques de dir-ho. Vull un país lliure, però digne, humanitari, empàtic, solidari, curós amb la cultura, la sanitat, els treballadors, tots!
"Duran, com tants altres, quedà atordit per la manifestació de l'11-S. Hi va acudir, però una oportuna lesió el va mantenir apartat de la primera línia política. Fins ara. Perquè en cosa de poques hores el cap d'Unió ha fet totes les declaracions que ha pogut contra la independència i en favor d'Espanya. I això vol dir, clarament, contra Artur Mas.
...
Però, malgrat això i per la raó que siga, Convergència no li ha tallat mai les ales i ara sí que té un problema d'una dimensió considerable. Perquè la coalició nacionalista proposa una campanya que diu als electors que no pensen en termes normals, que no es fixen en les retallades o en la gestió de la crisi, que allò que compta de debò ara és que som en el moment històric que ens portarà a la independència. I les enquestes diuen que el missatge va penetrant, sí, però que encara hi ha molts, molts, indecisos.
I si bé una part dels indecisos dubta sobre el rumb que ha de prendre el país, no és gens negligible la que dubta sobre si Convergència és fiable quan parla de la independència amb l'eufemisme assumit de l'estat propi. És en aquesta bossa de vots que Duran pot fer impacte i d'una manera greu, irreparable. Perquè CiU i Artur Mas perden molta credibilitat sobiranista cada vegada que el dirigent d'Unió pren la paraula i ningú no el posa a lloc."
http://www.vilaweb.cat/editorial/4052318/duran-problema-gros-mas.html
2 comentaris:
el problema és que no em crec a ningú......estic molt emprenyat amb tots
No m'he plantejat mai que la independència resolgui cap dels conflictes que tenim, i dubto de la honestedat de qui ho planteja. Els reptes no són nacionals, ni cap frontera nova els pot qüestionar. Molt menys encara quan l'opció "sobiranista" la planteja un govern neoliberal, amb un historial d'agressions a la cosa pública com la d'aquest feixista que ara es presenta rodejat de banderes. Si fossim un país madur, Mas hauria de pagar les seves destrosses. Però no hom, i estic trist.
http://puntsdevista.wordpress.com/2012/11/11/de-encuestas-mesianismos-chorizos-y-sanidad-publica/
Publica un comentari a l'entrada