rosegaré l’encrostonat pelló que m’atrapa
maldaré, lluitaré, esgarraparé i sagnaré obsedida
per sortir d’aquesta presó fosca d’angoixes i
acarnissaments
que semblen formar part perenne dels darrers temps
lluitaré, sí, contra la certesa de finals implacables
en aquest present amargament ineludible
4 comentaris:
La lluita, Zel, serà l'últim que abandonarem. Si és que es pot abandonar mai.
Renaixerem, Zel, les vegades que calgui!!!
Tot allò que no ens agrada ens fa més forts per seguir lluitant.
Molt bon dia!
Aferradetes.
Hem nascut per no defallir i mentre hi ha lluita hi ha vida.
Publica un comentari a l'entrada