14 de gener 2013

combat i renaixença


rosegaré l’encrostonat pelló que m’atrapa
maldaré, lluitaré, esgarraparé i sagnaré obsedida
per sortir d’aquesta presó fosca d’angoixes i acarnissaments
que semblen formar part perenne dels darrers temps
lluitaré, sí, contra  la certesa de finals implacables
en aquest present amargament ineludible

4 comentaris:

El porquet ha dit...

La lluita, Zel, serà l'últim que abandonarem. Si és que es pot abandonar mai.

Carme ha dit...

Renaixerem, Zel, les vegades que calgui!!!

sa lluna ha dit...

Tot allò que no ens agrada ens fa més forts per seguir lluitant.

Molt bon dia!
Aferradetes.

Joan Guasch ha dit...

Hem nascut per no defallir i mentre hi ha lluita hi ha vida.