09 d’abril 2009

brunyols, què coi, a l'Empordà en diguem brunyols

Al cossi hi ha 30 rovells d'ou, una cullerada de sucre per cada ou, un pessic de sal, 3/4 de litre de llet bullida amb canyella, 350 grams de mantega (nosaltres hem abandonat el tradicional greix) i pela de llimona (li aboquem colat i a temperatura ambient, la pell de 10 llimones picada ben fina, vainilla ensucrada abundant, canyella en pols, les clares d'ou batudes a punt de neu fluix, 300 grams de llevat de París, 150 grams de matafaluga en gra, remullada i colada, dos gots generosos d'anís i un primer quilo de farina per anar donant cos, ho hem anat posant de mica en mica, vigilant que es barregi bé sense fer grumolls... i vinga amb la farina...
ara arriba l'hora de pastar talment com si fossis un màquina de forner, emboliques la massa amb les mans, vigiles que comenci de fer bombolles que creixen i es baden, la fas rodar entortilligant-la entre les mans, l'aixeques suau i la fas picar al cul del cossi, que la pasta necessita ser tractada fermament per no deixar cap grumoll de farina...i la temperatura de la massa va pujant lleugerament, comença a notarse la finor dels productes que es van mesclant, i l'olor ja t'indica el gust que prendrà...

si aconsegueixes que la pasta quedi així, que quan l'estires amunt no es trenqui, és que està ben treballada, i seguim abocant farina, es tracta d'aconseguir que la massa es vagi desenganxant de l'atuell, com passa quan prepares pa, amb les darreres mesures de farina hi posem quatre sobres de llevat impulsor (Royal), fa que quan couen es bufin més.

amb això hem fet un parell de pans, que hem posat en dos atuells, embolicats amb un drap, amb farina al cul per evitar que s'enganxi massa...i a deixar que creixi, tapadets amb una manta... i que no se m'oblidi, la fòrmula màgica de l'àvia, un cop fets els pans, una creu amb els dits mentre dius "que déu hi faci més que jo", s'han de seguir les tradicions!

al cap de poc més de tres hores ja estaven gairebé a punt... una altra cosa, (ara de la meva tia) és que cal començar a coure abans la massa no s'enfonsi quan la toques amb el dit, diu que si esperes més, mentre vas coent, la que queda ja ha llevat massa i es trenca... jo, per si de cas, a creure, agafo el ganivet i a fer tires del primer pa.

els bocinets s'han d'agafar amb cura (res de masegar-los) i anar-los arrodonint pels cantons, al mateix temps que els estires una mica, sense aixafar la massa, que li estronques el procés de llevat!
els primers ja couen, ben infladets, com podeu veure...

ja en tenim uns quants cuits i ensucrats...

però no s'acaba, sembla la multiplicació dels pans i els peixos, apa, cap al segon pa... el bo que té de fer-ho així, és que els brunyols no s'enganxen als dits quan els estires, ja veieu, els tallem amb ganivet.

bosses a punt per repartir i cadascú s'endurà la seva part, gairebé tots s'hauran de congelar, no ens podem menjar gairebé vuit quilos de brunyols!


33 comentaris:

Striper ha dit...

Ninona bonica si et faig arruba la meva adereça m'envies una bosseta. Petons.

Ferran ha dit...

Nyam, nyam!!!

Assumpta ha dit...

Ostres, digues-li brunyols o com vulguis, però quina pintaaaaaaa!!! :-))

Els del PiT ha dit...

El què és important és que quan dieu brunyols hom sàpiga de què parleu. A Quissapon en diem "Dallonsis" i ja ens entenem quan els assenyalem amb el dit, oi que ens entenem? Hi hi hi...
Quina salivera noia, m'has fet venir daixonses...

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

QUINA FEINADA, PERÒ QUE BONS!. IGUAL DE BONS QUE COMPRATS, I ELS MILLORS, ELS REGALATS.

NENA, A VEURE QUIN DIA ENS CONVIDES A UN TAST.

PETONS.

Violette ha dit...

Avui que soc a l'Empordà, també n'he fet! Érem sis a la cuina i ànavem que volàvem. La meva recepta (heretada d'una senyora vergelitana) és una mica diferenta de la teva però també m'han sortit molt bons... Amb tu, però, he aprés uns quants truquillos que tindré en compte l'any que ve. Una abraçada brunyolera!!

Jordi Pinyol ha dit...

Mmmm... boníssims. Estan per menjar-se'ls aquests brunyols!

Petons dolços!

Abogada en Bcn ha dit...

uoooo nyaaaaaammm

sargantana ha dit...

ostres zel. m'has xafat el post!! jajjaja jo tambe habia pensat en ensenyar-los a fer brunyols..
ep!! fins i tot el toc de la iaia...aixo es perillos.
mira que si s'hi posen en plan industrial
pero segur que sense l'aire de tramuntana no els surtiran tant bons, oi??
bon profit!!
ahhhh..i aixo regat amb una mica de garnatxa.ummmmmm!!!

fanal blau ha dit...

en tasto un...

...i...
t'han quedat inigualables!!!
gràcies sinceres per convidar!!!

Montse/Arare ha dit...

són boníssimsssssssssss... nyam,nyam... jo en vull méeeees!!!!

Thera ha dit...

Nosaltres també n'hi diem brunyols i són tant bons...uuuuummm! quina pinta que tenen!

Joana ha dit...

Veure això quan encara no he esmorzat... segur que és un "pecat"...
Magnífic!

Carles Casanovas ha dit...

Els Brunyols de Figueres, fa anys els compràvem en una pastisseria famosa que els feien boníssims, ara l'han tencada.

nimue ha dit...

Valga'm quina feinassa!!! i que bons que estan!!!!!! nyammmmmm!!!!! :)))))

Cesc ha dit...

Zel te'n roboun eh :)brunyols o bunyols, cadascú a la seva manera, no importa com li dguin o com no, tu li dius brunyols perquè ve de la teva terra i això és el què dóna vida al nostre català, la seva diversitat :)

- assumpta - ha dit...

Vuit quilosssss!
Si no et sap greu (crec que no es notarà pas), amb aquesta bona pinta que fan aquets brunyols, m'he n'emporto un parell.
En aquesta hora i veint-los així, és que no m'hi puc resistirrrrr!
Aquest any encara no n'he fet :(
a veure si m'hi puc posar una estoneta.
Petons, Zel.
;)

Pais secret ha dit...

Fer brunyols és com una mena de festa dels sentits: les olors de la
pell de llimona, la matafaluga i el llevat;el xafff de la pasta contra el marbre o el cossi, el tacte untuós de la massa, els ulls dels infants contemplant l´espectacle i finalment el plaer de sentir un brunyol tebi i cruixent a la boca...uff, quants records!
A mi de petita m´agradava tastar d´amagat la pasta crua, mentres llevava.El mal de panxa estava assegurat si n´abusàvem, però el plaer pel prohibit podia amb tot.

Laia Martínez ha dit...

Deu ni do! de debó tu has fet tot això? 8 kg!!! si no te sap greu a mi també me'n podries regalar una bosseta jejeje llàstima que estic una miketa lluny! saps si hi ha alguna diferència entre els brunyols i els bunyols? (a part d la diferència lingüística)

Jordi Casanovas ha dit...

a mi m'és ben igual com es diguin sempre que me'n toqui algun.

Edu ha dit...

Mmmm que bons!

Jo he quedat el proper diumenge, encara que no sigui el dia tradicional, amb tota la família per fer-ne.

Salut!

garbi24 ha dit...

De sempre per mi han sigut brunyols i ara hem faras anar a l'olla que em va portar ahir la meva mare i cruspirme'n un o dos o .........que bons que estan .
L'any que bé en vui fer jo per que els nens segueixin la tradició.

barbollaire ha dit...

nina... aquest brunyols els fas abans i... dimecres que era a Banyoles m'escapo a buscar-te i tastar-los!!!

Fan una pinta immillorable!

Petonets dolços, dolços (i anisats amb regust de canella i vainilla )
;¬)********

rebaixes ha dit...

Ja m'ha agradat de llegir i veure tot el cerimonial, espléndit, detallista... Ves però dec arribar tard... Si en tens algun de descuidat al rebost, res, sols per aguantar fins hora de sopar...
Això també es fer pàtria, he, maca. Que no se t'escapa res.
Allí on vagis una cuinera hi...Anton.

Carles ha dit...

Ai, Xiqueta! Que m'has fet venir molta gana!

yraya ha dit...

Jo, que pena de no estar más cerca, me darias una bolsita??
Que buena pinta!!

pere ha dit...

si no fos que sóc virtual, ara que sóc a la vora de casa teva, m'allargaria a tastar els brunyols, comptant que aquests golafres que em precedeixen n'hagin deixat algun. I si s'han acabat, aniríem una mica més al nord a tastar els de la violette :-)

De moment em conformaré amb els de la meva neboda, que també són molt bons.

Assumpta ha dit...

No sé si repasses els posts "antics" quan ja en tens de nous, però és que avui m'ha passat una cosa que te la volia explicar, així que la poso :-)

Aquest matí el meu marit s'ha llevat no massa tard, s'ha dutxat, afeitat i llavors ve a l'habitació on jo encara feia mandrotes i em diu "vaig a casa la meva mare a buscar bRunyols per esmorzar" i jo li he dit "com ho has dit?" i ell, rient diu "hi ha llocs que diuen bRunyols!!" i jo li responc "si, ja ho sé!! fa pocs dies que ho vaig aprendre pels blogs!! jaja" :-))

La meva sogra sempre en feia molts, moltíssims, però aquest any es va trencar el braç i pensavem que no en volia fer... en fi, al final ells dos (els meus sogres) tots sols en van fer, però poquets i ahir vespre ens van trucar per si en voliem uns quants :-)

Però lo graciós del cas és que:
1.- La meva sogra és de l'Empordà :-)
2.- Ella, MAI diu bRunyols... parla molt com parlen aquí a Reus.
3.- I va el meu marit i, precisament AVUI diu bRunyols :-)
4.- Vinc del blog de Kudifamily... i també posa bRunyols!! jejeje

Au, ja està explicat :-)

Kudifamily ha dit...

Hahahaha!!!
L'Assumpta m'ha xivat que tu també havies fet BRUNYOLS!!!
I jo sense assabentar-me'n!!!
Fan mooooolt bona pinta també aquests...
Fem un intercanvi?????

mossèn ha dit...

encara en queden ??? ... salut

La lectora corrent ha dit...

M'has fet retornar a dues èpoques de la meva vida. Quan era petita i joveneta, la meva tia de Sant Pere Pescador ens enviava --a través del "recader"-- un cistell ple de "brunyols" durant la quaresma. (Un cistell que venia recobert amb una tela cosida.) Algun anys els recordo dins d'una caixa metàl·lica com aquelles caixes grans de galetes que tenien a les botigues de queviures. La sogra de la meva tia tenia la mà trencada per als brunyols. Eren deliciosos. Estaven boníssims fins i tot després de dies, ja una mica durs.

L'altra època ja va ser de "bunyols". Era a Arenys de mar, a la casa on ens reuníem durant les vacances i de vegades alguns caps de setmana tres generacions. Amb les meves cunyades i algun dels meus germans ens ficàvem a la cuina a fer-los. No sé si aquests també haurien estat bons després de dies, perquè no duraven gaire.

No acostumo a comprar bunyols a forns i pastisseries de Barcelona. Si alguna vegada ho he fet, sempre els comparo amb els de les dues èpoques esmentades i els d'ara em semblen massa blans i molt menys gustosos.

Carme ha dit...

Mare meva! I jo què faig lluny de l'Empordà en uns dies com aquests?

Mmmmmmmmmmmmmmmm...

Vuit quilos de brunyols! Congela, congela... que encara te'n vindré a buscar fora de temps! Gràcies maca!

menta fresca ha dit...

Ostia!! quina bona pinta i quina olor!!! I jo badan...