brunyols, què coi, a l'Empordà en diguem brunyols

Al cossi hi ha 30 rovells d'ou, una cullerada de sucre per cada ou, un pessic de sal, 3/4 de litre de llet bullida amb canyella, 350 grams de mantega (nosaltres hem abandonat el tradicional greix) i pela de llimona (li aboquem colat i a temperatura ambient, la pell de 10 llimones picada ben fina, vainilla ensucrada abundant, canyella en pols, les clares d'ou batudes a punt de neu fluix, 300 grams de llevat de París, 150 grams de matafaluga en gra, remullada i colada, dos gots generosos d'anís i un primer quilo de farina per anar donant cos, ho hem anat posant de mica en mica, vigilant que es barregi bé sense fer grumolls... i vinga amb la farina...

ara arriba l'hora de pastar talment com si fossis un màquina de forner, emboliques la massa amb les mans, vigiles que comenci de fer bombolles que creixen i es baden, la fas rodar entortilligant-la entre les mans, l'aixeques suau i la fas picar al cul del cossi, que la pasta necessita ser tractada fermament per no deixar cap grumoll de farina...i la temperatura de la massa va pujant lleugerament, comença a notarse la finor dels productes que es van mesclant, i l'olor ja t'indica el gust que prendrà...

si aconsegueixes que la pasta quedi així, que quan l'estires amunt no es trenqui, és que està ben treballada, i seguim abocant farina, es tracta d'aconseguir que la massa es vagi desenganxant de l'atuell, com passa quan prepares pa, amb les darreres mesures de farina hi posem quatre sobres de llevat impulsor (Royal), fa que quan couen es bufin més.

amb això hem fet un parell de pans, que hem posat en dos atuells, embolicats amb un drap, amb farina al cul per evitar que s'enganxi massa...i a deixar que creixi, tapadets amb una manta... i que no se m'oblidi, la fòrmula màgica de l'àvia, un cop fets els pans, una creu amb els dits mentre dius "que déu hi faci més que jo", s'han de seguir les tradicions!

al cap de poc més de tres hores ja estaven gairebé a punt... una altra cosa, (ara de la meva tia) és que cal començar a coure abans la massa no s'enfonsi quan la toques amb el dit, diu que si esperes més, mentre vas coent, la que queda ja ha llevat massa i es trenca... jo, per si de cas, a creure, agafo el ganivet i a fer tires del primer pa.

els bocinets s'han d'agafar amb cura (res de masegar-los) i anar-los arrodonint pels cantons, al mateix temps que els estires una mica, sense aixafar la massa, que li estronques el procés de llevat!

els primers ja couen, ben infladets, com podeu veure...

ja en tenim uns quants cuits i ensucrats...

però no s'acaba, sembla la multiplicació dels pans i els peixos, apa, cap al segon pa... el bo que té de fer-ho així, és que els brunyols no s'enganxen als dits quan els estires, ja veieu, els tallem amb ganivet.

bosses a punt per repartir i cadascú s'endurà la seva part, gairebé tots s'hauran de congelar, no ens podem menjar gairebé vuit quilos de brunyols!