29 de març 2013

Relats Conjunts- Grafit.


En els seus somnis, les bèsties el perseguien. Entre  burletes i sornegueres, les rialles dels tres dracs se li entaforaven per qualsevol escletxa de les imatges oníriques.
En despertar, prenia les eines, es posava davant el llenç blanc i qualsevol cosa que imaginava o volia dibuixar, desapareixia del seu cap, semblava que els pinzells tenien vida pròpia i gargotejaven fora de control els ninots arrauxats amb les dents ben marcades.
Crestalls com onades, llengües punxants, ulls de mirada boja i perduda.
Al cap d’un mes es va adonar que allò era realment una metàfora de la seva vida.
Tot el que hauria mossegat amb ràbia, tot el que diria amb llengua de serp, tot el que veia encara que no volgués mirar. Un món enfollit que es menjava les dolceses abans viscudes.
Va deixar els pinzells. Definitivament.
Ara pren dormidina i dibuixa núvols i arbres.

7 comentaris:

Elfreelang ha dit...

que ara dibuixi núvols i arbres en sembla molt bé...però la dormidina és realment tant efectiva contra els malsons?

sa lluna ha dit...

Ara torna a pintar dolceses, tot i que els dracs encara no estàn dormits.

Molt bo!!
Aferradetes.

Garbí24 ha dit...

la pintura ha agafat fort eh..... ;)

Sergi ha dit...

Una ment molt torturada, però res que no es pugui arreglar amb alguna pastilla. Però potser vendrà més obres si mosta el seu dolor, els núvols i els arbres no sé si l'ajudaran.

montse ha dit...

Bon relat, quan els monstres es mengen els somnis, cal posar-hi remei.

Relatus ha dit...

Em temo que la Dormidina només adorm els monstres... podria provar de combatre'ls. Bona història.

Rafel ha dit...

Potser no més amaga el cap sota l'ala, però si més no dorm amb més tranquil·litat.