Un mes de patiment esperant arribar a la sala d'operacions. Tenies pressa, teníem tots molta pressa. Sabies que el temps jugava a la contra i malgrat tot, has sapigut ser valenta, i riure i fer bromes.
Fins i tot has vingut a l'escola i hi ha hagut dinar de bons desigs.
Ara m'acaba d'arribar el missatge. Operació feta. Els que t'estimem estem un xic més tranquils.
Comença el llarg viatge cap a la festa de retorn. Esperem totes i tots aquesta festa.
Serà un camí dur, llarg, però el veig ple d'esperança i espero que te la sabrem transmetre. Aquesta finestra oberta a l'espai virtual, serà amb tu cada dia amb els ànims de tothom. I no pateixis, el teu fill Omar no estarà mai sol.
8 comentaris:
la força encara que sigui virtual sempre és benvinguda.
Ànims, estimades!
I tot riurà amb l'abraçada del retorn. Molta sort!
Un desconegut et desitja ànims i sort
Una pel.lícula amb final feliç :) Endavant, estimada de la Zel!
Ànims i força!
Ànims i força!
Molta sort. Ni que sigui en quatre paraules, us envio una miqueta de força.
Publica un comentari a l'entrada