28 de juny 2013

els fils amagats

Sóc entre paperots i lectures de diaris. 
Mentre penso en els nens que ja no tindré, no me'n puc estar d'escoltar la ràdio... em fa un fàstic profund tot aquest nou vocabulari, aquesta manera bèstia de fer passar bou per bèstia grossa canviant els significats al seu lliure albur... No sé si es trobaria al suposat món occidental una casta política, i d'alt funcionariat més corrupta, tendenciosa, i malèvola que en aquest cosa porca que es diu Espanya.
Lamarequevaparir la S.C!  I encara gosa dir que defenserà la seva honorabilitat?
I a veure quà passarà amb el Bàrcenas, segur que no el deixen xerrar tota la merda encoberta. Vaja, no car parlar del Pillet, deuen esperar que mori de vell...
I llavors encara algú vol refer ponts? Prou feina tindrem a endreçar aquest país petit, que no ens demanin que suportem tot el gran femer
Si encara la gent no està convençuda que això és una guerra entre aquests podrits mangants i el poble, és que són cecs. 
No podem reaccionar més contundentment, d'una vegada, ja? De veritat, estic tan fastiguejada que no tinc ni esma d'il·lusionar-me per gaire res.

4 comentaris:

desencanto ha dit...

Allò més decebedor és la paràlisi de la societat, de la gent davant de tanta merda.

Elfreelang ha dit...

a tot porc li arriba el seu sant Martí.....

Clidice ha dit...

Costa no desil·lusionar-se, però això és el que volen els que pretenen seguir xuclant-nos la sang. No els ho hem de permetre i hem d'enfrontar-nos-hi i, quan caigui la primera filera, ha d'estar presta la segona per substituir-la. Som més, només ens vencerà el desànim.

el paseante ha dit...

És qüestió d'anar fent de manera sibil.lina. La rauxa deixa les cartes marcades i dones capacitat de reacció a l'enemic.