M'espera, m'enyora, em fa companyia, em busca la mirada, no rondina, es conforma del ritme que toca, sap quan arribo abans d'arribar, s'adorm buscant els meus peus per recolzar el cap, s'adorm dolçament i tranquil quan pinto i no li faig cas, no baixa l'escala si no li dono permís, s'alegra amb les meves alegries...i, l'altre dia que em vaig fer un tip de plorar, em va llepar les llàgrimes, totes, i no em va deixar ni un segon, assegut al meu costat al balcó.
5 comentaris:
de vegades millor que les persones......
Ho entenen tot i sempre són allà. Jo en tinc dos i no em puc imaginar la vida sense ells.
Qualsevol canal de televisió que vegis, a ell també li agradarà....
És una monada, Zel, de veritat t'ho dic :) El que em sap greu és això de les llàgrimes; espero que fos alguna cosa passatgera. Ànims i endavant, guapa!
fidelitat a prova d'anys, de temptacions, de distància
Publica un comentari a l'entrada