ai, i si l'he cagat? (parlant de llengua a l'escola)

No sé si tenir remordiments o no, però ara, en fred, m'ha vingut al cap una cosa que ahir vaig dir a la reunió de pares i mares...

Algú pregunta,

-I, extraescolars...?

I jo, que sóc així de caparruda, entomo el repte sense rumiar gaire, però havent rumiat molt abans tot això de les llengües a l'escola. Hi ha molts infants que fan anglès fora.

-Mireu, feu el que us sembli, i no sóc qui per manar res, però penseu bé què convé. (és molt corrent que facin anglès també d'oferta extraescolar a l'escola, m'enteneu?). Aquí fan les hores d'anglès prescriptives, més una d'oral, més una matèria. Penseu a més que ens fan fer les quatre prescriptives en castellà. I us he de dir amb el cor a la mà, que la nostra lluita és el bagatge de vocabuari i l'oralitat en català, que cada vegada més notem un empobriment molt important en la nostra llengua. No em posaré, només faltaria, en com parleu a casa, però sisplau, molta cura, que això se'ns està anant de les mans. Són petits, i és molt important que adquireixin el màxim lèxic possible en català, que estem perdent a marxes forçades la riquesa de la llengua.

Clar, després ja va sortir això de rítmica, música, esports...però jo ja l'havia engaltat... I és que potser per ser al lloc que som, alguns infants parlen una cosa que aviat li haurem de trobar un nom nou. Aiguabarreig que costa molt de controlar.