29 de setembre 2013

jo també, pel bé de tots


Quan era petita, no vaig poder viure el goig d'aprendre en la meva llengua.
Començant  amb pocs anys a fer de mestra, vaig tenir el goig
de treballar en una escola que es va avançar en dos anys a l'ensenyament en llengua catalana.
Això que ens semblava oblidat, està tan seriosament amenaçat, que si cal tornaré a lluitar 
amb dents i ungles, i amb les paraules sempre, per tal que no ens robin la identitat cultural,
la nostra llengua de relació, de vida, d'amor a un país
que té un bagatge molt feixuc d'atacs i malfiances,
i una gent que, quan cal, sap posar-se dempeus.


7 comentaris:

Elfreelang ha dit...

i jo!!!

Elfreelang ha dit...

i jo!!!

Josep ha dit...

Zel"Coratge no és l'absència de por, sinó el convenciment que hi ha coses més importants que la por".
Molt bé per al teu post.

Jo ho vaig posar com tu en una entrada, però les altres ho tapen. Ho acabo de posar a la barra lateral.

Una abraçada!

Garbí24 ha dit...

quants més serem més força farem.

sargantana ha dit...

ben dit nina!!
no podran amb nosaltres si estem junts !!

Carme Rosanas ha dit...

Jo crec que la gent estem aprenent a estar junts i això significa una força immensa...

Relatus ha dit...

Les imatges de la manifestació són impressionants! A veure si serveix d'alguna cosa...