Relats Conjunts. Ruta 66 ... a Catalonia? Avui no!

Tot i que els havien convocat des d'arreu de l'estat central, de cap manera van aconseguir omplir la carretera. Ni embús, ni taps ni marxa lenta. 

Ni un sol tram. Irònicament van omplir la plaça el nom del qual no els representa.

La majoria silenciosa, va mostrar que ni majoria ni res. Buit i erm, el paisatge era decebedor pels ultres. 

Si que a la plaça s'hi van trobar politicots, amics i coneguts, parents, iaies, padrins i mainada amb globus, que ni sabien ni tenien cap preferència encara... alguns pagats i tot per fer acte de presència, d'altres ingenus i alguns fins i tot força analfabets en qualsevol de les llengües i identitats (a la pancarta em remeto).

L'únic que va quedar palès fou que l'altra ruta, la del l'onze, la Via, la nostra 66, sí que es va omplir sense necessitat de pagar ningú.
Malgrat tot, el país sap que viu atrapat enmig de les provocacions, i molt a punt que passin coses. Això és només l'inici d'una llarga marxa.

(Apa, foteu-vos, feixistes. Vaja, potser no tots...

Potser no ens en sortirem, però cridar més no vol dir tenir raó.)