24 de maig 2014

Alimentar porcs. (pensaments des del Badiu dels Micacos)

Allà, ell ens diu que és independentista.
Ja ho sé que molts m'esclafareu el cap, però ara mateix i per mi, aquesta paraula no vol dir gaire res. Em coneixeu i sabeu de la meva catalanitat. No sóc res més. Aquell país al meu cap no té cap altre significat que el colonitzador. Però tinc un problema greu. Els missatges d'aquestes diades electoralistes m'han fet pena. Molta pena. Els mateixos mudats de vestit i corbata, els mateixos arguments, el mateix rosari de queixes sense que cap d'ells sigui capaç de posar-se a fer la feina necessària.

D'acord. Ja som independents. I què? 
Els sento, els veig, i sé que ens enganyen. Elits de govern que també de diners que es van passant els càrrecs. No tots, potser, però la gran majoria. Se me'n fot alimentar un porc català o un castellà o un alemany. El que no vull és seguir alimentant porcs.

És que no me'n refio gens de les seves paraules. Són les mateixes que hom escolta arreu d'Europa, o molt semblants, sense que ningú es plantegi que la necessitat urgent és una altra. A mi se me'n fot un rave de quina mena de tipus governa, de quin és el seu nom, si el que fa és el mateix. La sagnia d'aturats, la vida en equilibri damunt d'una corda cada cop més fluixa, la misèria que s'amplia mentre que creix exponencialment la riquesa per cada cop menys rics/lladres, que són molt més rics i molt més lladres. Sí, i ho fan abaratint la feina i la vida de més gent que no compten/comptem per res.

Una merda molt grossa, això és el que em surt quan els escolto. I la ràbia que em fan quan els veig. I els seus sopars al cercle del que sigui, taules ben parades, obscenitat que no pot sortir als mitjans, sisplau. Que treballin més i xerrin menys, que no els podem fer fora d'una punyetera vegada? Són una colla de brètols, gairebé tots. I cada vegada més, em sento amb ganes de repartir llenya de la grossa. De veritat, encara que em tanquin, o la fem grossa o no ens en sortirem. I no parlo només dels catalans. Parlo de la bona gent d'arreu.

7 comentaris:

Elfreelang ha dit...

primer de tot m'alegro de tornar-te a llegir!
segon, crec que et comprenc i part o gran part del que dius ho puc sentir dins meu però no ho comparteixo del tot....potser és un acte meu de fe o d'il·lusió, o d'il·lusionista o fins i tot d'il·lusa.....jo tampoc vull alimentar porcs ni corbs ....mira Suïssa no hi és a la UE i el seu nivell de vida, educació i democràtic és molt més alt altíssim comparat amb la resta ....no tenim altra sortida per ara que tractar de confiar ni que sigui una mica petita en els polítics....i que almenys a les estructures parlamentaries europees es sentin i s'alcin veus discordants , no es pot matar tot allò que és gras diu la dita....no vull haver de buidar de contingut tots els conceptes ni totes les paraules ....quina altra sortida hi ha? per ara no la veig , jo demà malgrat que no sigui cap panacea aniré a votar ....pels que els altres sempre hi van a votar .....independència per poder decidir el mdel de societat, d'economia, de cultura de llibertat .....
abraçades zel!

Elfreelang ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Josep ha dit...

"Abans de preguntar-nos si volem la Democràcia, hauríem de preguntar-nos per a què la volem" V.I. Lenin

La Sobirania, el tindre un estat democràtic, serveix per a fer les nostres pròpies lleis, triar els nostres propis governants i els nostres tribunals.
I aquests tres poders seran tant bons o tant dolents com nosaltres volguem, és a dir: com nosaltres votem.

joan gasull ha dit...

Digua'm el dia que surts a fer llenya que jo vinc amb tu. Fora tots.

Joana ha dit...

Un cop vist el resultat imagino que encara deus estar més empipada...

sa lluna ha dit...

Estem desencantats, avorrits de veure i escoltar el mateix cada dia, però això seguirà així, mentre a ells no els manquin els grans sous, els tiberis i tots els privilegis, els hi dóna exactament igual el que pensem i com visquem.

Que tinguis una bona setmana, nina!
Aferradetes :)

Carquinyol ha dit...

El problema que tenim per aquí és que tenim un doble eix de lluitra, el nacional i el social, i lluitar en dos fronts sempre et porta a la derrota: ja ens va passar al 36.

Per poder lluitar en l'aspecte social sense impediments primer hem d'aconseguir resoldre l'aspecte nacional. La independència no ens portarà la solució dels nostres problemes, però ens permetre centrar-nos en la lluita contra les desigualtats socials sense tantes pantalles de fum com tenim ara... si som espavilats, és clar.