28 de juliol 2014

vergonya

...em fa vergonya entrar en aquesta casa desendreçada i plena de pols...
-no tinc cap excusa, ja sé que no cal donar-ne-
...però m'enyoro del veinatge, què hi farem!



No cal que us digui que em dedico a d'altres coses, i moltes de la meva feina, hem entrat en un vòrtex d'innovació escolar que, de moment, a mi no em resulta nou (no és fatxenderia), però com que és un projecte d'escola, em toca pencar i molt.



I a més, he tornat a pintar, per mi uns girasols preciosos. Clar que són els meus primers...
al vespre us els ensenyo.
repeteixo, m'enyorava

9 comentaris:

Elfreelang ha dit...

vergonya? no dona no vergonya mai....qui més qui menys quan hem de fer molta feina al món real el virtual no tenim temps ....ja enyoràvem la teva presencia!

Sergi ha dit...

Ja està bé enyorar-se, això et permet tornar per aquí de tant en tant.

sa lluna ha dit...

I jo a tu, ja veus que és recíproc!
No sempre es pot, n'hi ha més prioritàries de vegades, però estic molt contenta de veure't per aquí i més si sé que segueixes pintant.

Aferradetes preciosa!! :)

Ada ha dit...

Aiiii el què em dius em sona molt!!! T'entenc i tranki, poc a poc, xino-xano que diuen...
Besets

Garbí24 ha dit...

Tenir molta feina és bo, no?

Vicicle ha dit...

Cap vergonya, Zel. Te trobem a faltar. Una abraçada.

Toy folloso ha dit...

Vergonya és el que ens estàn fer passar les toies benestants....

Glo.Bos.blog ha dit...

Nosaltres també t'enyorem, Zel.
Contents de retrobar-te tan enfeinada en projectes engrescadors!

cantireta ha dit...

pintar? porto un llenç i ho fem a mitges?

Ole, tu! ;-)