...em fa vergonya entrar en aquesta casa desendreçada i plena de pols...
-no tinc cap excusa, ja sé que no cal donar-ne-
...però m'enyoro del veinatge, què hi farem!
No cal que us digui que em dedico a d'altres coses, i moltes de la meva feina, hem entrat en un vòrtex d'innovació escolar que, de moment, a mi no em resulta nou (no és fatxenderia), però com que és un projecte d'escola, em toca pencar i molt.
I a més, he tornat a pintar, per mi uns girasols preciosos. Clar que són els meus primers...
al vespre us els ensenyo.
repeteixo, m'enyorava
9 comentaris:
vergonya? no dona no vergonya mai....qui més qui menys quan hem de fer molta feina al món real el virtual no tenim temps ....ja enyoràvem la teva presencia!
Ja està bé enyorar-se, això et permet tornar per aquí de tant en tant.
I jo a tu, ja veus que és recíproc!
No sempre es pot, n'hi ha més prioritàries de vegades, però estic molt contenta de veure't per aquí i més si sé que segueixes pintant.
Aferradetes preciosa!! :)
Aiiii el què em dius em sona molt!!! T'entenc i tranki, poc a poc, xino-xano que diuen...
Besets
Tenir molta feina és bo, no?
Cap vergonya, Zel. Te trobem a faltar. Una abraçada.
Vergonya és el que ens estàn fer passar les toies benestants....
Nosaltres també t'enyorem, Zel.
Contents de retrobar-te tan enfeinada en projectes engrescadors!
pintar? porto un llenç i ho fem a mitges?
Ole, tu! ;-)
Publica un comentari a l'entrada