22 de març 2015

t'estimo

si t'hagués d'explicar com t'estimo...
t'estimo amb ràbia de no ser dins teu per apaivagar-te
t'estimo amb dolor, el mateix que sents tu
t'estimo amb recança de tot el que hauria d'haver fet per tu i no en vaig saber
t'estimo amb pena d'haver de deixar-te algun dia
t'estimo amb orgull i vergonya, amb esperança i neguit, possessivament i despresa
t'estimo amb tots els clars obscurs d'una tempesta
t'estimo sabent que estimant-me em trepitges i que et trepitjo estimant-te
t'estimo amb la totalitat dels bons i els mals adjectius, i encara me'n falten
t'estimo sabent que mai seràs mar calma, i el brogit em fa por, però en el brogit et trobo i d'ell m'alimento per calmar-te després... i en la calma em retrobes

t'estimo, i no sé com ajudar-te
però t'estimo.

20 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Estimar, ja és molt i sovint ens falta trobar la manera que ens agradaria més poder i saber fer-ho. Però ens hem de conformar amb la que tenim. I plena d'aquesta barreja de coses que expliques tan bé. de ràbia, dolor, recança, orgull... i finalment calma.

Crec que estimant ja ens ajudem, Zel.

Una abraçada, bonica, estic segura que saps fer arribar la teva estimació a qui sigui, amb la teva personalitat potent i expansiva. Estic segura que cap persona que tu estimis, podria no adonar-se'n, no saber-ho.

Un poema preciós!

fanal blau ha dit...

Estima, acompanya.
Hi ha moments que poca cosa més podem fer. Estar aprop amb tot el ventall de maneres que despleguem per estimar.
T'acompanyo amb una abraçada.

fanal blau ha dit...

I sàpigues que aquí...t'estimem!

XeXu ha dit...

Estimar tant ha d'ajudar, per força.

novesflors ha dit...

M'has fet pensar en l'estima que tenim als fills.

joan gasull ha dit...

sentir-se estimat ja ajuda, i molt.

Ada ha dit...

Sentiments molt conflictius aquests de l'estimar... i de vegades contraris. Però sentiments molt forts. Si, sembla el tipus d'amor que es pot tindre cap a un fill o una filla... jo també ho he pensat.
De vegades volent ajudar no es pot, precisament per ser tan a prop, per estimar tant. PErò almenys així no s'està sol, sabent-se estimat...

Abraçada

Glo.Bos.blog ha dit...

Sentir-se estimat, sense defallir, sense mesura, sense condicions, sense retrets és una manera d'ajudar.

rits ha dit...

Jo tb penso que estimant ja ajudem. Només estant, ja s'ajuda.
Molts ànims!

Joana ha dit...

Si estimes amb aquesta força i ràbia, ajudes, creu que sí.

Oliva ha dit...

ESTIMA ES DOLOR...
ESTIMA ES PLAER I GELOSIA...
ESTIMA ES EGOISNE I GENEROSITAT...
ESTIMAR ES AJUDAR¡¡¡

Oliva ha dit...

ESTIMA ES DOLOR...
ESTIMA ES PLAER I GELOSIA...
ESTIMA ES EGOISNE I GENEROSITAT...
ESTIMAR ES AJUDAR¡¡¡

Helena Bonals ha dit...

Jo estimo el teu poema.

Elfreelang ha dit...

zel quina estimació més plena de dolor...si no estimem no patim per l'altre ....segur que estimar ja és molt i això també ajuda poc o molt o més aviat molt ....aquí també se t'estima!

Loreto Giralt Turón ha dit...

Que difícil és estimar així

Olga i Carles (http://bellesaharmonia.blogspot.com ha dit...

Joc de paraules pasionals en Estima Profunda.






Gràcies.
Una Abraçada.

Olga i Carles (http://bellesaharmonia.blogspot.com ha dit...

Joc de paraules pasionals d'una Esima Profunda.


Gràcies.
Una Abraçada.

xavier pujol ha dit...

Estimo el teu futur, encara que no el conegui.

zel ha dit...

Gràcies a tots per ser-hi i recordar-me qui sóc.
Gràcies per ajudar-me a tornar.

qui sap si... ha dit...

En la distància.
Dins el silenci:
Rere els mots.
Escoltant la mar.
Mullant-me amb la pluja.
Amagat en els porxos.
Mirall dels finestrals.
Com ombra dins la boira.
T'estimo en la distància
que ens separa.
T'estimo dins el silenci
que ens envolta.
T'estimo rere els mots
d'aquells versos que mai
escoltaràs.
T'estimo escoltant la mar
quan ens parlava
del nostre amor.
T'estimo mullant-me
amb la pluja,
que cau mentre et veig marxar.
T'estimo amagat en els porxos
allí on l'ombra
de la nit m'acompanya.
T'estimo en el mirall
dels finestrals,
mentre et recordo
com t'estimo
en la distància...