27 d’agost 2015

i les fulles de pi penjaven de la xarxa

...quan elles (nosaltres) s'adonen per enèssima vegada que quelcom més enllà de les paraules, les edats properes i alguna dèria, les uneix, les té enxarxades com filets d'una teranyina màgica...

només que, al bell mig de la teranyina, no hi ha cap aranya voraç, hi ha l'esperit de dona, foc, terra, aigua i un aire que les envolta i fa que el temps s'escoli suaument, (i alguna llàgrima)...

i avui senten que per dies que passin, les arrels comunes es van entortilligant, tal com ho fa tot ésser menut en aquesta nostra terra. que es coneixen més que no sembla, que s'estimen més que no es diuen, en el sentit primigeni del mot estimar.

10 comentaris:

XeXu ha dit...

Ara no sé si parles d'aquesta xarxa, o d'una altra xarxa, però en tot cas, una grata sorpresa veure el teu blog actualitzat.

zel ha dit...

Gràcies estimat, va per les dues!

desencanto ha dit...

Sorpresa molt agradable!

sa lluna ha dit...

... i sentint molta alegria al veure't, més de la que es pot expressar.

Aferradetes, nina!

zel ha dit...

Voldria de veritat molt temps per retrobar-me amb vosaltres ben sovint!
Petons

Elfreelang ha dit...

hoooooola zel quina alegria de llegir-te de nou!

sargantana ha dit...

de la mateixa manera que a viure s'apren visquen..
a estimar s'apren estimant
i amb vosaltres s'apren molt !!

...i com aquelles fulles de fi es mantenien enredades a la xarxa, la vostra estima s'ha enredat al meu cor i hi fa força
sou genials, gràcies !!

zel ha dit...

Mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmhhhhhhh ...quin goig!

Lluís Bosch ha dit...

Després de llegir el text un parell de cops me n'adono que hi ha un element que no hi apareix: l'aigua.

zel ha dit...

Que sí, Lluís, i a més la teníem al davant... i la suàvem!