21 de novembre 2009

... i encara la boira...

ni esborro el temps,
ni les distàncies
l’oblit és lluny malgrat la boira
un somni lleu m’acosta al buit
i els espetecs dels socs humits
recolzen més les meves ànsies
que és un llarg crit, un dol segur
patir vivint angoixes velles
el cel humit m’és més proper
i palpo solcs nous a la pell
i trenco fulls fugint del vell
i obro els ulls buscant futur
i ploro poc, però més que ric
que riure avui és massa trist,
que res no és nou, hi ha massa por,
que hi ha pocs ulls dient amor
que hi ha molts caps pensant la mort.

15 comentaris:

Mireia ha dit...

m'agrada molt la foto

Striper ha dit...

Per Manresa aquest mati habia boira ploranera.

garbi24 ha dit...

Molta boira..... política, també i no s'esvaeix ni amb tramontana

Joana ha dit...

A Cadaqués s'ha esvaït...Ha bufat la tramuntana i tot ha quedat d'un gris plom. Ara els llums treuen el cap, la lluna...Fa de bon arrecerar-se. petons Zel!

Carme ha dit...

Zel, no sé que em passa fa dos o tres dies amb el teu blog... no puc llegir-te bé, al cap de poca estona em diu que és un lloc perillós amb un programari maliciós que pot afectar el meu ordinador. Però no em deixa triar, si vull quedar-m'hi o no... se me'n va la pantalla i em surt una senyal de direcció prohibida molt gran... a ningú més li passa?

Sembla un avís de Google. I diu que està relacionat amb la pàgina
lesmevesveritats.blogspot.com no sé.

De tota manera el poema és bonic... en tres o quatre cops l'he llegit... finalment i la foto, preciosa!

Assumpta ha dit...

La foto és molt maca, Zel, maquíssima, com les que sempre poses...

I el poema, tan trist... espero que sigui només fruit d'un moment i no una situació llarga... espero que si és quelcom personal, en haver-ho escrit hagi sortit fora i deixat un espai per omplir d'esperança :-)

Carme, he llegit el teu comentari. Jo he entrat sense problemes, però fa dies que passen coses rares a molts blogs: canvis de configuració que es fan sols, coses que no es poden veure... així que potser el que t'ha passat a tu forma part d'aquest mal funcionament d'aquests dies :-)

nimue ha dit...

molts caps pensant-hi, sí, més dels que ens pensem. B7s, bonica meua.

Joan ha dit...

Penso que el poema no és per comentar-ne res; ja diu prou. Així que sense comentar res destacaria: "que hi ha molts caps pensant la mort".

Ada ha dit...

Quines paraules més boniques i tendres Roser!

novesflors ha dit...

Quanta raó tenen els dos darrers versos!

Marta ha dit...

Molt emotiu el poema.

Arare ha dit...

jo em quedo amb la frase "obro els ulls buscant futur". M'agrada més :)

Trini ha dit...

El món està molt mal repartit. I el temps també.

Núr ha dit...

El poema m'ha semblat molt bunik, tot i que una mica trist... el que he pogut entendre, que la poesia i jo no ens acabem d'entendre mai bé! ;)

Cèlia ha dit...

M'he esborronat, Zel, quina preciositat tan trista i tan certa, quin crit a l'amor!