22 de novembre 2009

...esborrant...

hi havia una torre altíssima d'alta tensió... i un filat triple, evidentment... no m'agradaven, feien malbé la foto...els he esborrat... cosa de res, amb el Picassa (posa un Picassa a la teva vida?)
així mateix em proposo esborrar tot allò que em molesta, faré com aquell qui no veiés res, els pocasoltes, els malparits, els prepotents, els manefles, (fins el petit dictador que em fara emprenyar demà i ho ha fet tantes vegades...), a tots aquests doncs, els faré transparents o translúcids, ignoraré i faré cas omís d'allò que manifestin, em relliscarà sense soroll qualsevol de les seves paraules, i caminaré endavant, esborrant i esborrant i esborrant... encara que després plori...

25 comentaris:

Striper ha dit...

Tot fos tan facil d'esborra.

Roger ha dit...

I malgrat tot, encara hi seran... Només serà amb la llibertat
que els anirem esborrant!

Carme ha dit...

Saps que jo a vegades ho faig això... és qüestió de supervivència. Només miro allò que és bo i bonic de la vida i hi ha coses que ni les veig. De tant en tant intento tocar de peus a terra... però hi ha tantes coses, que passen... que si no me les trec del cap o del davant, com si no hi fossin, potser no em deixarien ni caminar.

Un petó, preciosa, fins aviat.

Dar Vader ha dit...

Pots esborrar-la de la foto pero seguirà existint,
També penso que som una mica hipocritas, a tots ens molesta la torre pero ens agrada arribar a casa i tenir llum.
Volem un mòn millor pero sense renunciar al que tenim, s'han de buscar solucions, no queixar-se

Joana ha dit...

Estic amb la Carme, esborrar i veure-hi bellesa encara que sàpigues tot el que hi ha. I plorar no fa mal , a mi m'allibera.
petons de diumenge .Vols una tassa de xocolata? avui n'he fet :)

Arare ha dit...

A mi també em passa, intento esborrar allò que no vull veure, però, com tu dius, acabo fent-me un tip de plorar, perquè la realitat és una altra...

garbi24 ha dit...

ja que hi estas posada...et puc enviar una foto meva i em treus les arrugues? quant tinguis temps, que amb tot el que vols esborrar tens feina...molta feina.
Relaxat.....ells no es mereixen el teu temps.

kika ha dit...

bona idea. tot és proposar-s'ho!

Clidice ha dit...

el photoshop mental és una eina de defensa. Cal aprendre a fer-la servir, sinó costa molt seguir cada dia. Ànims :)

- assumpta - ha dit...

Hi ha dues tecles a l'ordinador que de vegades també poder adaptar a la vida en funció de la situació: "supr" i "esc".
Potser no cambiaran la realitat, però a nosaltres ens faran sentir millor i al final, és el que de veritat importa.
Ànims i petons, Zel!

Assumpta ha dit...

Ostres, si ho poguessim fer!! :-)

XeXu ha dit...

No perdis l'esperança, al final Google farà aplicacions per esborrar les coses que no ens agraden, no només les de les fotos.

Joana ha dit...

Si fos tan senzill...
De vegades esborrem però "l'esborrat" no ho permet...
Petons

sanset i utnoa ha dit...

La meva iaia sempre em diu, "A palabras necias; oidos sordos". I d'això ella en sap, que va viure una època plena de "necios". Hi ha gent, que pel que fa o per com és, no és mereix ni un segon de la nostra atenció i, molt menys, la nostra preocupació.

*Sànset*

rits ha dit...

ben fet, Zel. De vegades, la ignorància és la millor tàctica per combàtre'ls.

Núr ha dit...

Comparteixo el comentari de la Carme: de vegades més val esborrar segons quines coses de la ment perquè, si no, no podrem continuar. Jo hi tinc molta pràctica, en això!

Trini ha dit...

Esborrar o escombrar? Ve't aquí la qüestió!

asimetrich ha dit...

Ala! Jo també vull aquest programa per esborrar el que em molesta. D'on es descarrega?;-)

kweilan ha dit...

Si fos tan fàcil esborrar el que no ens agrada com al Picasa...

Marta ha dit...

Si esborrem tot el que no ens agrada correm el risc de no recordar-ho i per tant no poder canviar-ho de cara al futur.

el paseante ha dit...

No creus que tancar els ulls davant la realitat és enganyar-nos?

nimue ha dit...

ooh! un picasa d'aquest en alguns moments no aniria gens malament...

Déjà vie ha dit...

si vols et deixo la mva goma d'esborrar, pq crec q amb la teva no en tindras prou bonica.

Henry The VIII ha dit...

Ei, SuperZel,

El Reset sempre és una teràpia positiva. Com en diuen... memòria selectiva. O una cosa així.

Macos els posts i les fotos, bueno, menys la d'un tio que tens per aquí més avall amb més tubs que jo que sé. Prefereixo les que fas tu dels paisatges.

Una abraçada i que aconsegueixis esborrar tot allò que et vingui de gust.

Cesc ha dit...

És que si no plores no esborres oi Zel, últimament sento que escrius més coses diferents que sovint sento.