feliç diada de sant Jordi!

No cal comprar res, el pensament ja és tot un regal! Per tots vosaltres, bona diada!

(escrit ahir en un moment d'inspiració)

agosarada dedicatòria

incert camí

llueixes la pell seca com si fos finesa de nounat
migsomrius, entre teranyines de sal,
mantenint fixa la mirada,
no fos cas que la covardia s’ensenyorís de tu
si no l’enfrontes cara a cara...
i aquests teus ulls, que criden vida...
i les mans, manyaga fàcil... sents la meva?

el cos esprimatxat, la carn, un trencadís...
-tant patir, tant dolor-
fibròs de força fràgil, ferm,
ple de dolçor inabastable farcit de mil dolors
-inacabable lluita-
encuirassat, amaga el ronc profund
que et recorda cada dia qui ets, i no en defuigs...
que cada dia obres els ulls per recomençar somriures
assajats tota la nit

mentre els altres dormen

Aclariment:

Aquesta persona que veieu/no veieu, no és la meva mare. De fet podríem ser germanes.

És una persona coneguda i estimada del nostre món de blogs, a qui he tingut el goig de conéixer, una gran persona que sap sortir d'ella mateixa, malgrat tot, i pensar en els altres més que no pas faria jo, segurament, al seu lloc.