dedicatòria (per tu, i tu, i tants que veniu sovint)

un doll de paraules

com una pluja infinita en un got de paper

llisquen quan passen

desapareixen més enllà de l'univers...

:

bassals de tristesa, onades d'alegria

suren al meu cap, obert,

em posseeixen i m'amanyaguen...

"Jai Guru De Va Om"

res canviarà el meu món...

:

damunt meu imatges de llum,

banyant-me

com un milió d'ulls

que em criden i em criden...

més enllà de l'univers...

:

pensaments ondulants

com el vent, inquiet dins d'un forat

tentinejant a cegues en el seu camí

més enllà de l'univers...

"Jai Guru De Va Om"

res canviarà el meu món...

:

rialles i ombres de terra

vessen dels meus ulls oberts

m'inciten, em conviden...

un amor sense fi, sense límits

brilla al meu voltant com un milió de sols

cridant-me i cridant-me

més enllà de l'univers...

:

:

(he fet la traducció i adaptació lliures de la cançó

Across the Univers, the Beatles, poseu-la a tot drap)

:

agosarada dedicatòria

incert camí

llueixes la pell seca com si fos finesa de nounat
migsomrius, entre teranyines de sal,
mantenint fixa la mirada,
no fos cas que la covardia s’ensenyorís de tu
si no l’enfrontes cara a cara...
i aquests teus ulls, que criden vida...
i les mans, manyaga fàcil... sents la meva?

el cos esprimatxat, la carn, un trencadís...
-tant patir, tant dolor-
fibròs de força fràgil, ferm,
ple de dolçor inabastable farcit de mil dolors
-inacabable lluita-
encuirassat, amaga el ronc profund
que et recorda cada dia qui ets, i no en defuigs...
que cada dia obres els ulls per recomençar somriures
assajats tota la nit

mentre els altres dormen

Aclariment:

Aquesta persona que veieu/no veieu, no és la meva mare. De fet podríem ser germanes.

És una persona coneguda i estimada del nostre món de blogs, a qui he tingut el goig de conéixer, una gran persona que sap sortir d'ella mateixa, malgrat tot, i pensar en els altres més que no pas faria jo, segurament, al seu lloc.

eva perón, en el record

Gràcies a hippie viejo he recuperat un record que no tinc, i que m'ha provocat la necessitat de saber més coses d'aquesta dona, que teniu aquí poc abans de morir, sostinguda per Perón.

Les paraules les he tret també del post, que us recomano. Adal, el "hippie viejo", és una persona entranyable, sensible i que, sovint, ha fet l'esforç d'escriure'm en català, fins i tot en algun comentari al blog.

Aquesta dona, va lluitar aferrissadament pels "descamisats", per les dones que no tenien ni veu ni vot, pel poble sense drets, en uns anys en què tot plegat era impensable, sobretot venint d'una dona.

"...Ha llegado la hora de la mujer que comparte una causa pública y ha muerto la hora de la mujer como valor inerte y numérico dentro de la sociedad.

Ha llegado la hora de la mujer que piensa, juzga, rechaza o acepta, y ha muerto la hora de la mujer que asiste, atada e impotente, a la caprichosa elaboración política de los destinos de su país, que es, en definitiva, el destino de su hogar.

Ha llegado la hora de la mujer argentina, íntegramente mujer en el goce paralelo de deberes y derechos comunes a todo ser humano que trabaja, y ha muerto la hora de la mujer compañera ocasional y colaboradora ínfima.

Ha llegado, en síntesis, la hora de la mujer argentina redimida del tutelaje social, y ha muerto la hora de la mujer relegada a la más precaria tangencia con el verdadero mundo dinámico de la vida moderna."

(12 de marzo de 1947)

"Cuando elegí ser Evita, sé que elegí el camino de mi pueblo.
Ahora, a cuatro años de aquella elección, me resulta fácil demostrar que efectivamente fue así. Nadie sino el pueblo me llama Evita.

Solamente aprendieron a llamarme así los descamisados.

Los hombres de gobierno, los dirigentes políticos, los embajadores, los hombres de empresa, profesionales e intelectuales que me visitan suelen llamarme 'Señora'; y algunos incluso me dicen públicamente 'Excelentísima' o 'Dignísima Señora' y, aun a veces, 'Señora Presidenta'. Ellos no ven en mí más que a Eva Perón. Los descamisados, en cambio, no me conocen sino como Evita."

cliqueu(La Razón de mi vida)