mamatocúmuls

Mentre ens miràvem les acaballes de la tempesta des de dins, darrera els vidres, el gos i jo teníem cert delit per sortir i flairar, -per fi- l'olor de terra molla, -a més ell tenia pipí-...

Abans hem sortit al balcó. Ell ha aixecat el cap primer que jo, coses de bèstia, suposo... i meravelles de la natura.

Al mateix temps, a L'Escala, una mena de cap de fibló, s'ha endut tendals, màquines, taules i hi ha hagut una espantadissa general. Llàstima que no hi hagués qui ja sabeu en alguna de les terrasses...

santa brunyolada

De camí cap a Figueres, a fer la brunyolada familiar, la gran pastarada, un dia d'aquells que al vespre quan passeges els gossos et segueixen per l'olor, m'aturo a badar, els primers asfòdels ja són als camps, als vorals, entre els sembrats...

Amb poc més de tres horetes ja estàvem coguent el primer pa, una mena de "mole" que semblava no acabaríem mai de escavetxinar...

El segon acabat, i acabem d'omplir 24 bosses de brunyols, entre grosses i més petites. Les grossetes per congelar. Algunes de més petites, per fer un "present" als propers, que no vol dir a la família. Aquesta que us ensenyo era pel sr. Luís, (sudamericà, que té l'estanc del poble i és del Barça), que agraeix d'una manera molt dolça el detall. Sempre em diu "sra maestra", amb un respectte infinit, i entén ja perfectament el català, fins el comença a parlar. Se'ls mereix o no?

Boníssims, però que molt bons, us ho prometo!

castellers, humil homenatge (símbol de país)

braços estesos, les pells ben tibades
els punys arrapats, els llavis serrats
ferms a terra, o damunt els companys
el cos, una escala,
les mans agafant
les cames lleugeres, pujant
amunt, aguaiten el cel sense veure’l
és ara l’esforç, agafa’t ben fort
sense perdre l’esquena
veus els ulls posats als ulls del davant
i els vailets que pugen
encoixinats pels més grans
ja fan fora el silenci, les gralles ja canten
i el poble un sospir

anhelant...
:
carregat, mitja fita,
l’anxaneta ja baixa
llisquen menuts esquenes avall
els grans ben plantats no gosen mirar,
pateixen i suen, ja ploren callats
i l’esclat d’alegria,
el lligam, la unió
una mescla d’edats
:

aquest país és el meu,
un país sense sostre, un castell,
i la força d’un poble fent pinya
un projecte, una fita
la fermesa d’una gent que s’ha fet
a força de cops i de sang.
Un gran clam arrossega tristeses
quan s’enlaira un castell...

:

::

amunt castellers d'arreu, visca la terra!

un cop l'any torno a la casa on vaig néixer

hem fet brunyols,

he visitat les tortugues,

hem oblidat de posar el "roial",

hem hagut de fer invents per aconseguir repastar la pastarada,

s'ha posat a ploure a bots i barrals,

i, fora, a la mena d'hort asilvestrat on viuen les tortugues,

he vist el primer menudet de l'any...

qui sap la vida que li espera...

que serà curta (segur) però intensa!

:

Per animar la brunyolada! N'estic ben enamorada, del Pep Gimeno!

:

: