Diu l'estimat Carles que no ensenyo les cartes no dient qui voto. Sí, Carles, he votat sempre els partits que em presentaven l'alternativa més a l'esquerra possible, més clar, la darrera vegada vaig votar "Des de baix" un partit petit amb una dona al capdavant.
Diu l'estimat "Porquet" que no es pot dir "et fots", que ens fotem tots, que hi ha qui creu en el missatge de CIU.
Evidentment, ho dic en sentit ampli, no que es fotin ells, ens fotem tots! Tots ens hem de fotre davant un govern que no sent cap vergonya de, amb l'excusa de dir la veritat, planejar i executar mesures que només fan de l'economia, la salut, l'ensenyament i el futur en general, un fet encara més insostenible.
Si no hi ha res més que retalls en tots els àmbits, mai de la vida l'economia remuntarà, no hi ha base sobre la que es pugui reactivar el consum ni la productivitat. Contraure encara més els serveis públics, evidentment només beneficia la gent que es poden permetre pagar per tot, i, suposant que estés bé pagar per tot, tornem a reblar el clau, la inmensa majoria no pot. Jo no puc. I bé que he pagat i molt per rebre sanitat i serveis públics, que els ho pago per endavant, coi!
Però el més fotut és que tot, però tot, està muntat per tal que siguin els sous "petits" els qui més queden impactats, la darrera amb l'augment de l'IRPF.
LLavors, no és just enfadar-se? Ens prometen que tindrem pacte fiscal, que Madrid no es farà amo dels nostres comptes, que mai pactaran amb un govern que vol fer de l'ensenyament una actuació anticontitucional, que vol centralitzar tot i acabar amb els "drets" de les comunitats autònomes (i mil exemples més) i... al cap de no res, tot són abaixades de cap al servei del govern central. No hi ha dret que un s'emprenyi?
