contrast

retall blanc, grisòs entre ombres
o bé, ombres severes, tallades a contrallum...
torb sinistre empeny branques mortes
o bé, branques fortes retallen el torb
que s’escola imponent enmig les ombres
les mans que hi eren, jeuen colgades sota la pedra
d'un cementiri urbà cruelment anònim...

potser enyores els rebrolls nacarats de la nova anyada
en terra afamada d’aigua i de neu, l’herbei lluent
i les parets gruixudes de pedra vella
acullen dolços trencalls de rutines
-una taula de fusta, un cafè, un llibre i un joc de cartes-
si fòssim aquí, ignorants del món...
el descans lleuger, efímer, esllanguit
s’esmunyiria com la sorra entre els meus dits.