aturo el cotxe, descanso del dia, i m'embadaleix el ritual diari, el sol es colga com cada dia, cada dia vell i nou, cada dia colors iguals, cada dia diferents, la màgia m'omple els ulls i em relaxa el cor, sense remei hi caic un dia i un altre.
vaig esperar estona, gairebé m'adormo badant i esperant la foscor primera, mentre tot es confon en un somieig de contes i follets i cuques de llum i camins perduts...
tornes a casa, la rutina, els somnis s'han esvait...fins el proper capvespre
1 comentari:
I jo que m'he embadalit amb el teu post. M'agraden els capvespres tot i que sempre tenen aquell punt de tristesa, però sobretot m'agrada quan comencen a deixar-se entreveure els pimers estels.
Publica un comentari a l'entrada