Em quedo amb el teu poema, malgrat la ràbia que em fa per ser una visió encertada. Tan de bo no arribem mai a veure la nostra terra com un país erm, eixorc i sense esperança. Crec que només ens manca el cop de puny a la taula.
Si som capaços d'escriure i fer sentir, res ens pot impedir que la nostra bandera ensangonada, llueixi la prompta llibertat!!! Versos que haurien de servir per encabritar el mascle, i no fer-lo dòcil!!!
Bonic el poema d’en Foix. Molt bé el teu poema dialogant amb el d’en Foix, molt bé i molt actual. Tant de bo serveixi per tal que algú reaccioni i algun dia puguem dir de manera certa el poema de Foix. Salut!
12 comentaris:
Del bracet del Foix, Zel, arriba la teva veu també.
És fantàstica i també trista la teva rèplica. Genial, Zel. M'ha agradat molt!
És trista la teva versió perquè, per desgràcia, és ben real. M'agradaria pensar, però, que pot deixar de ser-ho algun dia.
Em quedo amb el teu poema, malgrat la ràbia que em fa per ser una visió encertada. Tan de bo no arribem mai a veure la nostra terra com un país erm, eixorc i sense esperança. Crec que només ens manca el cop de puny a la taula.
Passat i present que dol i encoratja.
Un post molt bonic Zel !!!
Una abraçada,
Sí però... no hem de deixar que la tristesa ens debilite.
buen poema.
Ara al costa del mestre Foix hi ha la mestra Zel enhorabona ...una bona replica poètica...trista però....ànims poètics!
Tristesa, però fermesa. Perquè encara no hem dit la darrera paraula.
Si som capaços d'escriure i fer sentir, res ens pot impedir que la nostra bandera ensangonada, llueixi la prompta llibertat!!! Versos que haurien de servir per encabritar el mascle, i no fer-lo dòcil!!!
Bonic el poema d’en Foix.
Molt bé el teu poema dialogant amb el d’en Foix, molt bé i molt actual. Tant de bo serveixi per tal que algú reaccioni i algun dia puguem dir de manera certa el poema de Foix.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada