“Així amanyagaré el teu cos...”
li deia, i s’acostava, i el pressentia
només que no hi havia als seus ulls
allò que la boca deia
ni a les mans allò que prometia
quan, amagant la mà rera l’esquena
l’únic desig que tenia
no era fer de dos cossos un,
allò que, obsessiu, perseguia
era ensorrar el meu,
a l’únic son
etern, a l’oblit profund.
(col·laboració a Itineràncies poètiques, i ja toca, massa dones mortes)
1 comentari:
tu ho has expressat molt bé....masses
Publica un comentari a l'entrada