només que, al bell mig de la teranyina, no hi ha cap aranya voraç, hi ha l'esperit de dona, foc, terra, aigua i un aire que les envolta i fa que el temps s'escoli suaument, (i alguna llàgrima)...
i avui senten que per dies que passin, les arrels comunes es van entortilligant, tal com ho fa tot ésser menut en aquesta nostra terra. que es coneixen més que no sembla, que s'estimen més que no es diuen, en el sentit primigeni del mot estimar.
10 comentaris:
Ara no sé si parles d'aquesta xarxa, o d'una altra xarxa, però en tot cas, una grata sorpresa veure el teu blog actualitzat.
Gràcies estimat, va per les dues!
Sorpresa molt agradable!
... i sentint molta alegria al veure't, més de la que es pot expressar.
Aferradetes, nina!
Voldria de veritat molt temps per retrobar-me amb vosaltres ben sovint!
Petons
hoooooola zel quina alegria de llegir-te de nou!
de la mateixa manera que a viure s'apren visquen..
a estimar s'apren estimant
i amb vosaltres s'apren molt !!
...i com aquelles fulles de fi es mantenien enredades a la xarxa, la vostra estima s'ha enredat al meu cor i hi fa força
sou genials, gràcies !!
Mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmhhhhhhh ...quin goig!
Després de llegir el text un parell de cops me n'adono que hi ha un element que no hi apareix: l'aigua.
Que sí, Lluís, i a més la teníem al davant... i la suàvem!
Publica un comentari