16 de novembre 2022

Perdre el més fidel

Molts s'escandalitzen de com tractem els nostres animals. Jo n'era una. Ara, que fa 11 anys que tinc el gos a casa, (que mai havia volgut, no tinc pati ni en volia cap a dins) arriba al final de la seva vida. Ell també pateix el puto càncer

Ha sigut la meva gran companyia abans, i més des que vaig deixar l'escola. M'ha fet amoretes en els dols que he passat. No m'ha deixat ni un moment. Ha fet quilòmetres per trobar-me. Hem compartit vida i moments i sé que amb una mirada m'entén. En diria una bíblia sencera, però només podré ajudar-lo a passar el comiat als meus braços. I ja ploro ara.

 


4 comentaris:

sa lluna ha dit...

Només ho sabem els que n'hem tingut. L'agraïment d'aquests darrers moments, quedarà sempre amb tu.

Aferradetes ben fortes, nina.

zel ha dit...

Ai, lluna dolça, aquests darrers temps he perdut tantes coses que em feien feliç... I persones amigues, i la meva cunyada/més que germana/gran amiga...
Massa dols per fer. No ho abasta. Molts petons.

Carme Rosanas ha dit...

Em sap molt de greu, aquesta altra pèrdua, ja plorada abans d'hora. Només ens quedaran els records, tot s'acaba i tot canvia. Queda un agraïment per sempre, suposo…

Una abraçada molt forta, bonica…

zel ha dit...

Darrerament vaig de dol en dol. No és poden comparar. Però tot va fent piló! Petons bonica.