Estimo aquesta casa abandonada
que em va acollir molt temps...
Estimo les persones perdudes
que sempre duré al cor
puix formaven part de mi.
Estimo el meu millor company,
el meu poc pelut Fly
el termóstat dels meus sentiments
i potser l'únic que maimaimai
em va deixar sola,
ni després del comiat.
Desitjaria tornar enrere,
retrobar-vos, tornar a ser,
car abans sabia qui era.
Ara no ho sé.
Sé que no sóc.
Sé que no faig olor d'alegria.
Sé que no tinc cap encant.
Sé que ha mort l'essència de mi.
Vull tornar.
5 comentaris:
Ja has donat la primera passa per tornar, tot i que t'he de dir que no has marxat mai del meu cor.
Aferradetes ben fortes, nina.
Veuràs que sóc la darrera seguidora del teu blog, no és que em marxés, però la meva foto apareixia com a trencada i he comprovat que les comunicacions entre blogs on la foto surt així, no van molt bé. Així que t'he deixat de seguir, he actualitzat la pàgina i després t'he tornat a seguir. Veig que passa el mateix al meu blog amb tu, per si ho vols solucionar.😉
Torna, bonica, torna a ser tu mateixa.
I és clar que ets!
Encara tot és en tu. Potser amagat, però hi és.
L'alegria, l'encant i sobretot, sobretot l'essència de tu. Aquesta no mor mai. La retrobaràs, poc a poc... ecriu, escriu i escriu... això retorna.
T'estimem, t'esperem, et volem tu.
Una abraçada d'aquelles ben llargues.
Boniques totes. Tinc tanta feina a fer endreça d aquesta caseta, que trigaré molt però trobaré mil records bonics i dones fermes com vosaltres que enyorava....
Tinc en una mà el fil
de la vida que em resta
i en l’altra l’agulla
per fer-lo treballar.
Tinc el silenci al meu costat
per deixar-me pensar
en tot el que he perdut
i vull torna a mi.
Tinc el cor adolorit
per les faltes
i per el que em manca.
Se que sóc però no em trobo.
Se que l’olor tornarà algun dia
amb petits gallons d’alegria,
que voldria compartir amb tu.
Se que el meu encant es dilueix
en una boira densa i freda
que porto damunt també
els millors dies d’estiu.
Se que em trobo buit
i de vegades eteri del poc que tinc.
Tinc l’esperança
que torni quelcom
del que he perdut,
i per això ja tinc ganes
de començar a treballar
amb el fil enfilat
i posar-m’hi de seguida.
Publica un comentari a l'entrada