15 d’agost 2024

on són els déus?

hi ha dies que el viure és com un got d'aigua

però no pas neta, no,

una aigua negra, llefiscosa,

com una metzina que el cos rebutja

però cal empassar forçosament...

dies que són tots calcats, 

saps que demà serà el mateix,

que res fa albirar una benaurança...

esperar, hora a hora i dia a dia

sense esperar res

darrerament, tot allò que ve de fora,

són lletjors, traïcions, malures, desamors.

on són els déus que, amatents, 

tenien cura dels humans?


7 comentaris:

sa lluna ha dit...

Hi ha molts dies així, gairebé tots...
On són els déus?, crec que s'han esfumats tots.

Aferradetes, nina.

sa lluna ha dit...

* esfumat

Carme Rosanas ha dit...

Els déus passen olímpicament de nosaltres.

Joana ha dit...

Sovint costa trobar-los. Però cal insistir.

sargantana ha dit...

Ara tu ets amb els Deus i segur que els hi faràs una bona estirada d'orelles, t'estimo i ja em faltes estimada...

Carme Rosanas ha dit...

T'agafo unes paraules teves, les que vas de dicar a Joan B Culla i te les dic a tu també: On siguis fot-li fort!

Et trobo a faltar des del primer segon.

sa lluna ha dit...

Siguis on siguis saps que no t'oblidem.
Ara tens tot el temps per posar "ordre" allà on manca.
T'estim... t'estimem.