Avui celebrem el 78è aniversari de la proclamació de la 2a República, de la qual discutiríem moltes coses, però no segurament el fet de la legalitat o ilegalitat de l'actual monarquia que ens governa.Molts poden encara tenir certes nostàlgies, segur que encomanades de vivències explicades o llibres llegits, però els fets són el que són, i malgrat ens hagin canviat la història, aquest país va ser republicà.
De tota manera, em sembla que, molts dels qui reclamen o celebren, no passen de cert folclorisme, d'una mena de somni daurat, com si el fet de gaudir d'un sistema republicà ens hagués d'alliberar de tots els mals sons i les tristes realitats. Res més allunyat. Però segur ens hauríem estalviat moltes morts, molts greuges i moltes desavinences, i tot l'autoritarisme i el canibalisme al que estan sotmesos els petits països i les llengües minoritàries, no tindrien el deix i el regust feixista amb el que ara ens ataquen i ens volen fagocitar. Potser, només potser, des d'aquí seria possible un federalisme, i qui sap, un reconeixement, no pas amb sermons de qui vol guanyar unes eleccions...
Perquè aquells qui ens governen, mai s'han plantejat cap canvi de sistema, es senten legitimats per un no hereu rei que mai ha sigut legítim, i a qui ni tan sols es pot reclamar el que es reclama a qualsevol ciutadà del carrer, transparència i donar comptes d'allò que rep i en què ho gasta, i com ho gasta, com si els seus diners fossin pecata minuta en ple segle XXI. Doncs no. Creiem que un país ha de poder triar qui el governa, i en aquest punt, podria acomplir-se el somni del reconeixement de Catalunya, Euskadi...cadascú el que senti i de quin país es senti part.
Ara, més que mai, la nostra lluita ha de ser una lluita de treballadors, una lluita de reivindicació, no es pot acceptar que les mesures vagin a parar a mans dels quatre "escollits" mentre els qui fem dia a dia una feina que aguanta tot un país (o més d'un, si voleu) quedem al marge i hagim de seguir aguantant i abaixant el cap, com qualsevol bastaix del segle XIX.Així és que, amb la lluita i el desig d'una veritable revolució social, empenyent als sindicats a que facin el seu paper, que remoguin consciències, que es posicionin, recollint i defensant fins al darrer cèntim, fins el darrer lloc de treball, adquirint consciència del que som, una gran multitud agreujada, trepitjada i menystinguda, caminem... Empenyent els polítics a que defensin un país governat per qui esculli el poble, no pas per qui ens va deixar d'herència el dictador, caminem cap a una 3a República... Perquè no?
