el dret de poder anar a treballar

M’agraden els arguments de la ràdio, sigui quina sigui la tertúlia del matí...ara que va de vaga, aquests tertulians i periodistes són collonuts, colla de demagogs benestants i ben segurs del seu sou a fi de mes (i encara de tant en tant hem d’escoltar l’imbècil del Sala Martín, que reparteixi jaquetes, coi)

Em quedo amb la famosissíma regla d’or,
diu un, “tothom té dret a fer vaga”
respon el ben col·locat tertulià, normalment periodista, escriptor o catedràtic...
sí, però “tothom té dret a anar a treballar”

Collons, si d’això es tracta, del dret a tenir feina, treball, en un moment que tenir feina és un luxe, o així ho serà aviat, dret a poder ser una persona que no depengui dels pares, de la prestació d’atur (compte que a la mínima a partir d’ara la perds) o de la caritat dels altres.
.
Per això,
-volem poder tenir feina, i que en tingui quanta més gent millor
-no volem que ens puguin obligar a escollir qualsevol feina de tres a l’atzar a qualsevol lloc i per qualsevol misèrrim sou
-no volem que en qualsevol plantilla qualsevol excusa pugui deixar els antics, els més grans, els incòmodes... al carrer per llogar amb contractes escombraria als més joves amb molt menys sou i molta més inestabilitat laboral (excusa de malpagador, dient que cal donar feina als joves, amb el que cobraran s'estaran a casa fins als cinquanta)
-no volem que els nostres fills, cas de poder treballar, puguin ser contractats fins a cinc anys en pràctiques (tinguin els estudis que tinguin) cobrant el sou interprofessional (que no deu arribar als sis-cents euros, altra vegada fins que tinguin cinquanta anys)

.

Per no parlar de com funcionarà la nova contractació, en mans de grups externs que decidiran qui i on el col·loquen...

.

Merda i merda, no em digueu que això afavorirà el PP, que ja està cantat que CIU i PP, sempre tan amics governaran junts... a veure si per acabar de capgirar el món, ells porten polítiques socials d'esquerra, per morir-se...

(I per cert, diu que mentre no sé a quin banc/caixa reajustaven plantilles amb excusa dels guanys, els directors i segons, s'apujaven el sou un 30%, i d'això no fa ni dos mesos, oi Dolors?)

300 indis

Això diu la notícia d’ahir, 300 indis contra un nou embassament a l’Amazones. Pobrets, ells amb arc i fletxes, contra els totpoderosos interessos de qui sigui. Perquè hem arribat a un punt que el “qui sigui” ja no importa, anem sempre a parar allà mateix.
.

Ens queda la resistència dels 300 indis. Ells lluiten pel futur en una guerra ridícula i perduda, què són 300 indis? la notícia que fa somriure a molts en un diari...
I quant n’hauríem d’aprendre d’aquesta lliçó! Fixa’t tu, vacances fins i tot de pensar. Anem fent la viu viu, que qui dies passa, anys empeny...
.

On veus al diari en aquest temps col·lectius que segueixin amb les seves lluites per reclamar el que ens prenen? (perdó, els controladors aeris, secta elitista que cobra uns 700.000 euros l’any per cap, aquests sí que lluiten de manera amagada)

.

Qui pensa ara que la maquinària (els de les jerarquies, els porcs de sempre encara que el nom vagi canviant) segueix treballant de manera inexorable i que passarem un hivern molt, però que molt fred?
.

Sembla que només som capaços de fer tronades i focs escadussers, petarrellades, que s’apaguen ràpid tot i que costi anys encendre’ls. I després, tornem a ignorar el rumb que pren la societat quan calladament accepta ser subjecte d’una classe dirigent ancorada en el perpetu benestar.
.

Però que no ho veieu? si ara ja ni ens donen les engrunes, si qüestionen i esbocinen poc a poc però sense pausa el futur de totes les conquestes socials dels darrers 50 anys, si ni tan sols sabem si tindrem dret a jubilar-nos dignament després de pagar tota una vida. I no veig jo que els nostres joves,(i no tant joves), els desesperats que busquen feina, siguin capaços de fer com els 300 indis. No en tenen tota la culpa, però.
.

Per fer honor a la veritat, i pensant-ho bé, queden pocs caps a la tribu capaços d’encomanar aquest esperit. I els pocs que queden, es marceixen de soledat, que fa temps que no hi ha cap trobada de vells guerrers, aquells a qui no importa ni l’aparença ni l’origen, només el benestar del col·lectiu.

En fi, es busquen guerrers capaços...

buscant arrels...

Ja sé que són la nova esperança de molts. Però tinc el mal vici de creure'm els instints, i la crida d'atenció que em provoca la barreja de tres capdavanters tan heterogenis, amb una mena de sortida endavant que ha buscat arrels en una altra "Solidaritat" que tenia cartells de propaganda com aquests, doncs em fa pensar.

De fet, els polítics, si ens n'hem de refiar pel que fa a la feina que haurien de fer, han de tenir una bona base de formació, en el benentès (donem-ho per fet) que inevitablement han de recollir els anhels del seu país. I, què voleu, una cosa és el clam, i l'altra la resposta. El meu interrogant és aquest, perquè jo vull saber més enllà del clam d'independència, coses com...

-vull respostes a com serà la seva política social, tangible i clara, que ho entengui des de l'obrer fins al senyor, que sapiguem quina és la ideologia que els sostè, perquè això és important, ja hem patit massa conseqüències de barreges fetes a mida per poder governar, està clar?

-vull saber quina serà la seva política econòmica, clarament, i sense "fulls de ruta", que n'estem farts d'aquestes frases importades de països on el que val és la guerra, i entenem millor paraules com planificació, objectius, propòsits i fites a acomplir amb dates, noms i números.

-vull saber com es financien, d'on surten els diners i quina és la seva qualificació professional pel que duran a terme. Que això no és pas un club de futbol, què caram. Sí, ja ho sé, està ple d'advocats, economistes i... però ara ja hem fet la manifestació, ara volem saber què faran, com ho faran i amb qui ho faran. Clar i català.

"De prosperar, la gran coalició independentista anunciada aquest dimarts per Joan Laporta, Uriel Bertran i Alfons López Tena hauria de concórrer a les eleccions com a 'Solidaritat catalana per la independència', ja que el partit 'Solidaritat Catalana' està registrat des de 1980. En aquelles primeres eleccions al Principat, el líder de la formació era precisament l'exsogre de Laporta, Juan Echevarria Puig, que va articular un partit d'ultra dreta i espanyolista, totalment contrari a l'esperit de la Solidaritat Catalana de 1906 i a l'aliança independentista que proposen ara." extret d'aquí

O sigui, que no durin dos anys, i acabin barallats i dissolts, entre els qui eren clarament oposats a nivell ideològic, perquè això és molt important a l'hora de fer política. Esperarem. Però amb quatre ulls.

depredadors 2 (polítics de fireta)

Allò que no es pot aguantar, per molt que ens vulguin fer creure que l’esforç polític mereix el sou:
.
Sou d’un diputat: Uns 4000€, als quals cal afegir costos de desplaçaments, àpats...que els poden fer arribar a gairebé 6000€ mensuals.
Sou mínim interprofesional: Poc més de 600€. I a pagar tot el que toqui.
Control dels sous. A càrrec de polítics i diputats, o ajuntaments o qui sigui que pertanyi a la legislatura que inicien, i és clar, ràpid es posen d’acord. Ep, podem fer-ho, nosaltres? No! A callar i gràcies!
Temps necessari de cotització per cobrar la pensió: Ells, 7 anys. Nosaltres, 35.
Ep, i si ets membre del govern, només et cal jurar el càrrec per arribar al màxim. I encara més, els diputats són exonerats del pagament d’un terç de l’IRPF. Apa.
.
Algú em deixava un comentari dient que cap problema amb el sou, mentre facin la feina.
.
Doncs jo en tinc un, de problema, com gairebé tots nosaltres. Jo també faig la feina. Jo també me l’enduc a casa. Jo també passo ànsia. Jo també tinc responsabilitats importants, que també tinc a les meves mans persones.

.
Sí, d’acord, volem bons polítics i creiem que el que cobren s'ho mereixen cas de fer-ho bé. Vagi per endavant que jo no m'ho crec. Massa diferències, massa fractura social. Però, per la santíssima col verda, qui coi ens garanteix la capacitació dels polítics? On i com se’ls valora, prepara, examina si voleu? (Ho dic, perquè sembla que torna a estar de moda)

.

On tenim la constància de la seva capacitació moral i profesional? Fan campanya amb allò que els assessors els preparen, la paguen amb el que algú i tots els donem, moltes vegades ens venen fum,paraules buides que no arriben mai a ser. I poden fer disbarats a dojo, poden cobrar de dos llocs alhora, poden gaudir de per vida dels drets adquirits, poden (si gosen) col.locar amiguets i parents arreu, poden decidir la vida i els drets de tots nosaltres, mentre ells acomodats, mentre els duri, no s’han ni de preocupar pel cotxe, ni pels viatges ni per gaire res que a la resta ens fa anar de corcoll.
.
Com gosen parlar alegrement de pau social, de drets dels treballadors, de retallar sous, que se’ls juguen al millor postor com en un joc de pòquer? I encara aquí som tan babaus, però tant i tant, que ens fa il·lusió, per posar un exemple, un Laporta polític. Podem dir “i tu què saps, potser ho faria bé...” Repebrots, que no ens podem jugar el futur amb miratges, que sembla que són fires i anem a la “tòmbola” a provar sort! Siguem seriosos d'una vegada, els resultats que demanem després, pensem-los abans.

.

Prou mercadeig, prou afanys de protagonisme, prou paraules només contra d'altri sense propostes concretes, prou de fer-nos servir com a terreny de proves. Volem polítics dignes, no imatges ni demagògies per fer encendre d'il·lusions un poble que ja està prou encès (d'ira).

.

.

En fi, si algú vol frivolitzar (o veure-ho amb humor)sobre el tema dels treballadors i els seus contractes, aquí teniu un clàssic:

.

.

.

..