29 d’agost 2007

torno a la tornada

Ei, quina immersió a l'escola tan sobtada, ja tenim els reis que van venint.
Van venint seguint el corrent del món, és a dir, sempre reben els mateixos.
Dir-vos que estic gairebé fracassant en això de ser déu. No em crec que fes el món en set dies, i menys que el setè poguès descansar. Impossible. Encara que el poder dels déus és inacabable (tampoc m'ho crec, ja haurien fet alguna cosa si hi són i ens veuen ...) O potser tenen clar que, pel que hi ha, més val engegar-ho tot a rodar i començar de nou. Ara, que es posin tots d'acord, assemblea popular i debat inclòs, i, si hi han d'estar un mes que així sia, però fer-ho bé, ja pagarem les hores extra. Total, sempre paguem els mateixos, també.
He marxat del camí, tornem-hi que toca tornar, deia.
Estic preparada? No. Ni tan sols he anat a buscar els "corticoles", només he comprat dos bolígrafs i tres capses per desar papers. Una manera elegant de dir que hi guardaré tot allò que no sé on posar. M'estic plantejant seriosament fer una "firarebaixes" amb tot el munt de llibres que no se on posar. Vaig oferir-ne al poble per la biblioteca i ningú m'ha contestat. Però he trobat la bossa!!! Ja estic un xic més preparadeta, diminutiu, eh?, no ens passéssim.
Les tornades són dures. Més si resulta que en un dia, (avui, i en falten 4 per la gran tornada) et porten dos aparells a la mateixa hora. Hauré de desdoblar-me, dos llocs diferents (déu? hi ets?). És una constant en mi, mira que té dies l'any, sempre em sol coincidir en un de sol més del que puc païr. Ara, aquest fet ha desencadenat que, per nassos, em posés a fer una certa endreça. Déu potser no hi ha intervingut, però algun follet torracollons, sí.Telèfon. Roser, et demanen!!!
No! Rectifico, un follet com déu mana!!! Ara m'han trucat, l'ordinador nou no arriba avui, tinc temps... gràcies a tot l'imaginari col.lectiu per escoltar-me, tampoc era un desig complicat, és l'especialitat dels serveis, no venir quan toca...
Comptat i debatut, tot això per deixar-vos una joia de la parla popular a l'Empordà del mig. Un pèl histèrica, crido "calla!!!" I em responen: "la calle és un carrer i per tu no callaré"
Val com a eslogan per alguna mani?

1 comentari:

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.