pel meu país

Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai
d'història concreta que ens pertoca
i un minúscul
territori per viure-la.
"Ara mateix"
Fragment. Miquel Martí i Pol

Demà penjarem senyeres als balcons

celebrant allò que només els pobles sense esperança celebren,

una derrota, un mal record d'allò que ens van robar.

Posem-la cada dia al nostre cor, i al cap, per no deixar de mirar endavant i retornar a la lluita.

Que sigui amb les paraules, perquè el desig de pau ha de tenyir tota la sang vessada.

Empenyem fort per treure aquesta terra nostra del desig mesquí que ens tenen els veins. Sabem pel que només ens volen. Ens van xuclant el seny i el territori, i encara avui ens posen a la banda del terrorisme, com si demanar allò que et pertany per vida i per arrels fos miserable.

I mentrestant ens han près de fet, i sense cap vergonya, un bon retall d'història. Han amagat a tot un planter que està creixent com era i com hauria estat el nostre viure, el d'una terra d'acollida que mira al mar i en el seu anar i venir se sent reconfortat, valent per emprendre noves lluites.