11 de setembre 2007

tatxaaan!

Ja podia anar diguent, ja, parlant de visita virtual!!!
Bé, això tan especial és com una mena de "premi", diem-ne. Vol dir alguna cosa com "blog que et fa pensar o reflexionar", jo que sé. No sé anglès...
(Ja em puc apuntar a la immersió amb els de P5...) Ara em toca a mi decidir quins 5 blogs anomeno al meu torn. És que hi ha normes, si home, a veure si us penseu que tot s'hi val.
Ara sense bromes, d'una banda fa il.lusió que qui et llegeix et prengui seriosament, ni que sigui per riure, d'altra banda de cop i volta m'ha vingut al cap allò de "tienesqueenviarasietepersonaspuésdelocontrario..." No, coi, que és broma. Ara, la feinada que dóna... Més que res, perquè resulta que, ara mateix, gairebé tots els blogs que llegeixo ja tenen la medalleta, i és just i necessari, és el nostre deure i és... (amén) que es vagi repartint, no pot ser que uns tinguin 10 i d'altres zero. Heu mirat el mapa de més avall? Doncs això, s'ha de repartir, eh? S'ha de repartir.
Que tampoc és ben bé el criteri prioritari, hi ha blogs que no es poden ni mirar, però tothom sap pel que es mou, no m'hi posaré pas, jo. Com que se m'ha girat feina, m'ho acabo de repensar, i demà posaré els meus "tatxaaan!" (música de fons) NOMINATS. Ah que en teniu ganes. No s'accepten suborns. Ni missatges anònims. Ni cap mena de coacció. Va, que estic reflexionant.

5 comentaris:

Unknown ha dit...

Benvinguda al club!

És un plaer anar-nos llegint, anar compartint.

Però sobretat és un plaer poder assaborir els teus ja imprescindibles comentaris. El d'avui m'ha deixat ben bé pels núvols...

Una abraçada ben forta!

Visca la Terra!

Buensancho ha dit...

Amiga Roser, muchas gracias por las palabras que ha dejado en mi blog, en el fondo esas expresiones tienen más valor para mi que cualquier otro premio.

Doblemente agradecido además porque uno de los mejores momentos de mi vida lo viví bajo un Dragón Chino en Las Ramblas y al visitar su blog la conexión y el recuerdo han sido inevitables.

Por cierto, ¡que mal se me da el Catalán! pero prometo esforzarme ;)

Un Abrazo.

webmaster tmarin ha dit...

Mira por donde encuentro en mi blog un comentario de una catalana...y resulta que yo soy de lo que Fracisco Candel llamó en su esplendido libro"Els altres catalans " aunque vivo en Argentina hace unos 4 años pero mis hijos y nietos catalanes aún siguen allá en mi bien amada Catalunya.
Cualquier persona que como tú Roser, sepa que el hambre infantil es el extremo de la indignidad de este sistema económico genocida es bienvenida a nuestra casa.
Un abrazo desde esta lastimada , explotada y dolorida pero sin embargo firme Latinoamerica.
Tere Marin,
novoyatirarlatoalla.blogdiario.com

mossèn ha dit...

enhorabona !!! ... per cert, ja saps que pensar perjudica seriament la salut ??? ... salut

Unknown ha dit...

Espero que solventis els problemes amb l'ordinador.

T'has descudat de proposar-me algú!!!

Salut a l'Empordà des de la sempe Petroquímica Tarraconensis.