Pasqual Maragall, l'home que en alguns moments m'ha fet sentir orgullosa de tenir un president i no viure en un món àcrata, deixa, diuen, la política. Em sabrà greu no sentir-lo. Ahir el vaig 
escoltar a Catràdio, i em va tornar a agradar, la seva proximitat, els seus comentaris saberuts, el seu humor, la seva lucidesa.
escoltar a Catràdio, i em va tornar a agradar, la seva proximitat, els seus comentaris saberuts, el seu humor, la seva lucidesa. Sí, ja sé el que molts en pensen. Què voleu, jo sóc d'aquesta mena, jo el trobo carismàtic, amb tots els defectes que vulgueu, com tothom, però li van jugar i es va deixar per no fer més amples les desfetes d'un país que se'n va en orris. Que potser havia de fer d'altres coses? Potser, com tots, oi?
El vaig escoltar parlant de la possible creació d'una mena de partit així com supranacional, i el seu tarannà era més seriós del que se li sol atribuir. No vaig entendre que li passés res d'extraordinari. Clar que no ho vaig poder escoltar sencer. Avui m'he llevat sentint això de l'Alzheimer. A aquest tal Alzheimer li haurien d'haver posat un altre nom.
Esborravides. Boirejacervells. Matasenderis. Esclafasenys. Negapropòsits. Assassinafuturs. Menjaidees. Rajaneguits.
En el record, president.
15 comentaris:
Gracias ZEL por tu visita y como siempre despliegas un enorme halo iluminado de verdades.
Pasa por mi otro blog Ideas-Ficticias y ven a participar en Litio y Audio.
Te espero para una experiencia diferente donde unimos voces para quienes no pueden leernos.
BEso.
Indianala
"LAS PALABRAS SON SÌMBOLOS QUE POSTULAN UNA MEMORIA COMPARTIDA".
JORGE LUIS BORGES
Y ES ASÌ AMIGA.
ELLAS NOS JUNTAN A PESAR DE LA DISTANCIA Y CON ELLAS COMPARTIMOS PARTE DE ESTE MUNDO VIRTUAL, QUE POR MOMENTOS SE VUELVE REAL.
DESDE ESTE BUENOS AIRES,
Y EN UNA NOCHE MUY CÀLIDA,
TE DEJO MIS SALUDOS
QUE TENGAS UN HERMOSO FIN DE SEMANA ROSER!
BESOS MIL
ADAL
Vengo a agradecerte la visita. A mi tambien meha shokeado la noticia de pascal Maragall...
Un beso
Estoy de acuerdo contigo, Zel. Creo que con el tiempo se le hará justicia y terminará en el lugar que le corresponde.
Petons!
Mai ha estat sant de la meva devoció i suposo que es per que la premsa no l'ha sabut vendre prou be, però se l'ha de reconeixer que ha fet molt per Barcelona, quant era alcalde i alguna cosa bona haurà fet mentre ha estat president de la Generalitat.
Jo també m'he quedat a quadres quant he senti lo del Alzheimer, no es just.
Un peto dolça!!!!!
Tapoc és sant de la meva devoció, tot i caurem millor que d'altres personatges, però el fet de saber que està fotut, que ho expliqui i que vulgui compartiur esforços per combatre l'enfermetat fa que guanyi força punts.
Para mí es aterrador saber que se irá destruyendo -aunque sea despacio- el cerebro que movía la voluntad y la actividad, ponía con palabras sus sentimientos de cariño, de simpatía y de rechazo porque era un ser que pensaba que podía elaborar sus ideas y defenderlas -como siempre hizo- yo no quiero entrar en el debate de la calidad de sus ideas, estoy sólo reflexionando sobre todo lo que me ha hecho pensar a mí. Puedo decir que la noticia ha nublado mis ojos y mi corazón ha sentido angustia pues por la información que yo tengo de la enfermedad no son, hoy por hoy, las perspectivas nada halagüeñas.
Una notícia molt impactant. Sap greu.
Esgotant el termini... Ja t'he enviat la història!
Jo l'havia arrivat a coneixer personalment i a vegades era una mica estrny pero penso que era un exelent politic i que la ambicio politica (Que no valia) se l'han cargat i també la slas ideas claras que tenia sobre la defensa de Catalunya.
Yo también lo encuentro un político carismático a pesar de no creer en ellos.
Tant de bo la seva tasca sumi a la balança de Catalunya.
Ho veurem?
la veritat és qe la notícia impacta pel caracter públic del personatge. M'agradaria pensar que el fet d'estar malalt d'aquesta cosa tan terrible servirà per a fer més visible la malaltia i que els malalts i sobretot els familiars dels malalts no se senten tan sols.
Més inversions en sanitat i en investigació!
Hola Roser,
Em demanes que et digui alguna cosa en relació a Maragall.
Divendres a la premsa publicaré un article prou extens sobre el president. Aquest és un paràgraf de l'article que, com ja et dic, encara no ha sortit i que veu la llum per primer cop en el teu bloc.
"Maragall és un personatge que desperta admiració i rebuig a parts iguals. I sempre pel mateix motiu: per ser un home lliure, honest i, també, pel seu caràcter sorneguer. Això últim acostuma a treure a més d’un de polleguera. I jo, que voleu que us digui, m’ho passo d’allò més bé quan el Pasqui (que és com li diu el meu fill) fa aquell mig somrís que alhora empetiteix, encara més, els seus ulls. Quan Maragall fa aquesta cara (veieu la foto) al seu interlocutor generalment li comencen a tremolar les cames."
No puedo negar que Maragall era un tipo simpático. No comulgo con muchas de sus ideas, pero tenía eso que tú dices: carisma.
Una lástima lo del alzheimer, para él y para todos los que lo padecen.
Publica un comentari a l'entrada