Per distreure la situació, res millor que una mica d'humor.
El pebrot seductor té la seva explicació.
La més clara és pel dir popular "quins pebrots".
Quins pebrots la moguda que s'està muntant a favor i en contra de ... llegim Spain i le Roi i els moviments polítics i socials a Iberoamèrica.
No crec que faci falta un doctorat per veure les orelles al llop, el camí cap a recuperar el propi rumb ha de ser dur. Tal com es veu de fora, qui està molt revolucionat allà, són bàsicament grups més aviat benestants, sigui culturalment o econòmica. I deu ser que tots ens resistim a perdre l'estatus, mireu a Europa, França, Dinamarca, Àustria... sembla que guanya la dreta majoritàriament. No em crec que sigui tant una qüestió política, com de caire conservador (del propi tenir, del propi ritme de vida), allò famós del tenir i ser, recordeu?
.
L'altra és una soberana bajanada. Cop d'ull a les notícies. Una tal París Hilton, que em sona a hotels, a línia de vol, a full de ruta de la CIA, jo què sé... doncs que diu que està per defensar els elefants que moren borratxos per beure licor d'arròs, o alguna cosa semblant. Eh, quina collonada?
Doncs sí, que entren als poblats, beuen el que els camperols es fabriquen per consumir, agafen una "trompa" com un piano, i es moren, de faves que ells mateixos es provoquen pel plus de perillositat que suposa anar begut.
I la dona aquesta, que ha rebut felicitacions dels grups de defensa dels animals, tú, poca broma! Ja ho sabeu, si voleu ser reconeguts, vinga, a buscar alguna cosa el més paranoica possible, a defensar-la i apa, us estalvieu treballar al blog, caram, que és cansat i s'ha de preparar.
Jo em quedo les formigues de casa meva que s'empatxen de sucre de les llaminadures i dolços variats de sobre el marbre. Les salvaré de la diabetis, faré una bona campanya i apa, a viure del "cuentu"!!!
5 comentaris:
Hola Zel,
Aquests dies estem assistint a un nou espectacle de "peloteo" a la monarquía. Surten llepaculs de sota les pedres.
I després restreguen enquestes per la cara dient que la gran majoria està a favor de la monarquia. L'estrany és que no ho sigui el 100% amb tant bombardeig dels mass media.
I tu diràs: i a mi que m'expliques? Ja sé que no és culpa teva. Ans al contrari. Tenia ganes d'explicar-te aquesta pena.
Tacions (abreviatura de salutacions)
m'encanta el pebrot, cru, escalibat.....
i el de la foto te molt bona "pinta".
a mi també em recorda a Hotels la Hilton,no ho sé com poden haver noies d'aquesta mena...
i el roi, més val que calli, jo,sense imposions, que mira que fer homenatge al aznar i fer callar a un dictador...
Estic organitzant la XPSF (sí, ja sé que és difícil de pronunciar). Els Xulos Piscines Sense Fronteres volem evitar que les bestioles innocents sens ofeguin a les piscines :) Que com deia aquell els reis i els dictadors a l'infern de dos en dos, així ens evitaríem despesses de judicis idiotes contra dos dibuixants i la llibertat d'expressió.
res no m’agrada tant
com enramar-me d’oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.
cante llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb els productes de la terra.
m’agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té en llevar-li la costra socarrada.
l’expose dins el plat en tongades incitants,
l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en un oli que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.
després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,
eucarísticament,
me’l mire en l’aire.
de vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme.
cloc els ulls i me’l fot.
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS. Horacianes. dins Obra Completa. Eliseu Climent. 1974.
I perquè no les formigues? Tens tota la raó, au va:
Salvem les formigues de la diabetis!
Publica un comentari a l'entrada