20 de novembre 2007

camí infinit

vull veure enllà d'aquest present
m'aclaparen buits
inquietuds sense resposta
respostes inquietes que no vull
em perdo...
.
saviesa que no tinc i em falta
no vull caure al fons del precipici
no se tirar endavant
i prescindir d'allò que deixo
.
m'ofusca l'horitzó i no tinc llum
la llum és fora, i l'escalfor...
en mi ara mateix no pressenteixo
caliu possible
hauré d'esquerdar el gel altra vegada

8 comentaris:

Carme ha dit...

Esquerdar el gel
una vegada més.
I segur que no serà l'última.

I encara que res no quedi buit
i que tot jo estigui ple
de respostes incertes
que sovint em semblen massa certes.
No puc deixar que el gel
es faci tant gruixut
que mai més no el pugui trencar.

En els miralls trencats del glaç
la llum retorna

Té la mà Maria - Reus ha dit...

amb la teva escalfor el gel que et puguis trobar és font tornan-se vapor

petonets

rosa ha dit...

ostres quin mal als ulls, si esquerda el gel que sempre ho estem fem sinó no podriem veure la vida en claredat.

Txell ha dit...

Reina, m'he marejat amb l'espiral...

Striper ha dit...

Zel,no es futut que haguis caigut a sota el gel, lo futut es que et quedis buscar l'escalfor segur que encara que sigui la de una espelma la sabras trobar.

ElPoeta ha dit...

Zel, moltes gracies. Una bella imatge ... paraules sentides e molt profundes, amiga estimada. Un petó dels grossos,
V.

robelfu ha dit...

després de trencar un tros de gel sempre queden vidres d'esperança. amb aquesta foto estic ipnotizada.
una abraçada.

barbollaire ha dit...

"...i del glaç trencat
florirà,
com no podria ser
d'una altre manera,
la claror i el caliu
de la teva presència.

Adormides a l'espera
del moment de brollar
amb la força
de la raó i l'esperança"


Un petonet dolç ;¬)**