l'home cec

Un home cec vivia amb la seva germana. S'estava a l'entrada de la cabana assegut i sovint era el centre d'atenció i consulta, per la saviesa dels seus consells. Quan li preguntaven com era possible això de saber tant i aconsellar amb encert sense veure-hi, ell responia:

-Ah, és que jo hi veig amb les orelles.

Vet-ho aquí que un dia, la germana es va casar amb un guerrer d'una tribu veïna, bon caçador, valent i un bon tros de fatxenda, també.

Va anar a viure a casa d'ella, com era costum.

L'home cec, sovint li demanava de poder anar de cacera amb ell, quan el veia marxar de bon matí. El guerrer, però, sempre trobava una excusa o altra per deixar-lo a la seva cadira, ben convençut que un home cec de res servia ni feia cap profit, més aviat nosa.

L'home cec s'entristia, i, finalment la dona va intervenir en favor del seu germà.

-Emporta-te'l, home, que no veus que li farà goig i li donaràs una alegria?

-De moment, ja m'està bé així, com vols que m'endugui un home cec al cor del bosc?

Un matí, però, que el guerrer es sentia més content que de costum, va parlar amb el seu cunyat cec i el va convidar a caçar. El guerrer, pacient i servicial, va oferir el seu braç per tal que l'home cec el seguís selva endins. Al cap d'una estona, l'home cec, va aturar el pas dient:

-Atura't, cunyat, prop d'aquí hi ha un lleó, quiet...! Ja podem seguir, ara, de fet, el lleó està ben tip i no ens farà cap mal.

El guerrer va quedar sorprès i... desconcertat, de moment ni rastre de cap lleó, fins que al cap de poca estona, si que en va veure un de ben gros, fart i adormit sota una acàcia. Es va mirar pensarós el seu cunyat... sense dir res. Un tros més enllà es va repetir l'aturada:

-Atura't cunyat, que hi ha un elefant que... Res de fet, ja podem seguir, el que fa és remullar-se en un fangar i ens deixarà tranquils.

Poc va passar, que el guerrer veu l'elefant i tal i com li havia dit el cunyat cec, s'estava refrescant el llom sense ni moure el cap vers on ells passaven. El guerrer va quedar tot confòs i pensatiu.

En arribar al lloc triat, el guerrer va proposar de parar unes ballestes per empaitar ocells, i mentre ho feien, va preguntar:

-Cunyat, com has pogut saber dels perills que ens amenaçaven?

-Ah, és que jo hi veig amb les orelles!
A l'hora de tornar, l'home cec no va necessitar el braç del guerrer per res, de fet en va fer tanta via, que va arribar el primer a la cabana, va sopar i es va asseure somrient a la seva cadira.

L'endemà, el guerrer que no n'havia volgut explicar res a la seva dona, es va endur el cunyat a veure si alguna cosa de bo hi hauria a les ballestes. L'home cec abans d'arribar, va exclamar content:

-Ostres, quina sort, un per a cadascun!

El guerrer, astorat i sorprès va veure que tenia raó, en una ballesta hi havia un ocellot grisós i sense gaire carn (la seva ballesta de fet) i a l'altre hi havia un ocell preciós, amb un plomatge de tots els colors de l'arc de sant Martí. Enfadat i ofès en el seu orgull, bo i donant la raó a l'home cec, li va donar també l'ocell... no pas el seu, sinó el grisós i magre que no li pertocava.

L'home cec el va prendre, sense dir res, i va començar el retorn. El guerrer, tot darrera, enfadat de la saviesa del seu cunyat li pregunta.

- Escolta, tu que ets tan savi i que sembles saber-ho tot, diga'm, com és que hi ha tantes guerres, enveges i lluites al món?

L'home cec, amb certa tristesa, li va respondre:

-Perquè hi ha homes egoïstes, i mentiders que s'aprofiten dels febles com ara tú.

El guerrer, d'una revolada, li va arrabassar l'ocell gris de les mans i li va donar el que li pertocava, i després d'una estona de silenci, li va dir:

- I digues, malgrat tot, com és que encara queda una mica de pau i bondat al món?

L'home cec, es va girar, i mirant-lo sense veure'l, però amb un dolç somriure, li va contestar:

-Perquè encara hi ha molts homes que saben aprendre dels seus errors, i esmenar-los, com ara tú.

El guerrer es va abraçar a l'home cec, i així van arribar al poblat, el fort recolzat al feble, de qui havia après allò millor de la seva vida. Diuen que la saviesa el va acompanyar sempre, al costat de l'home cec, del qual va aprendre a veure-hi, però no pas amb els ulls.

(Conte africà adaptat per zel)