13 de desembre 2007

final



dolor

càlides ombres d’un fresc badiu
omplen el jaç de l’home mut,
ha perdut el seny i la paraula
escoltant els tambors de guerra
que ressonen arreu.

gèlides mans l’acaronen,
llavis ressecs esgarrapen la pell,
sordes paraules en esboç s’insinuen,
rellisquen al buit,
ni tan sols hi ha vent...

un home ple de sentirs que no es senten,
amenaça certa d’estripar-li el cervell,
esclat de neguits que reforcen
la calma sobtada.
silenci de mort.

10 comentaris:

Josep Maria Yago ha dit...

Bona nit, poetesa :-) t'he deixat un meme per contestar al meu blog. Gràcies i petons.

boris ha dit...

hola,
sobre el que em consultes solament et puc donar el meu opinion personal, basat en el que llegeixo, especialment el blog
d'una activista dels drets humans en venezuela,
http://lycettescott.blogspot.com
el problema és voler construir un tipus de govern d'esquena a la gent, per a perpetuar-se en el poder, sense llibertat això és l'inconvenient, no importa el color politico sinó els principis, el unico bo és que veig que per primera vegada hi ha un lideratge que pot fer rabiar a l'imperi salutacions
pd: paula, és un gran llibre, la suma dels dias és una continuacion

Striper ha dit...

Hola ninona, ara descubreixo que també ets poeta molt bonic elpoema i molt dur.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

poetisa tu !!!! amb la mala baba que gastes, jajajaja

molt bona, tens talent, felicitats

petonets o dolça daina, quan la puncella esclat d'alegria, el dia surt.........

rosa ha dit...

punyent....molt bo m'agradat

Jo Mateixa ha dit...

Caram nineta, aquesta faceta teva de poeta la desconeixia :-)

Tot ho fas tant be??? :-)

Petonets guapa!!!!!

PD: La foto...m'ha fet una mica de yuyu eh :-S

Dédalus ha dit...

Lo siento, Roser. Lo he intentado, pero hoy ha habido casi una decena de palabras que no he podido descifrar por más que quisiera... y me he quedado un poco a medias. No pasa nada; seguiré haciéndolo, cada vez que te visite.

Petons!

Lapa ha dit...

Muito belo.

EL HIPPIE VIEJO ha dit...

.."un hombre lleno de sentires que no se sienten.."
Triste!
Bello poema!

Roser, querida amiga

Es mi deseo que los dìas a venir te encuentren bien.
Que tus horas sean hermosas!!!

Paz y Amor!!!
(vieja consigna de cuando era joven)


Besos mil

Adal

Carme Rosanas ha dit...

Sempre m'ha admirat la capacitat de dir coses dures de manera bonia. M'ha emocionat el teu poema. Ja t'havia deixat un comentari ahir i no devia funcionar bé l'inernet.... perquè veig que no hi és