justícia, quina?

BILBAO
La sentencia del proceso 18/98 ha sacudido la vida política en Euskadi. Ayer, el Gobierno vasco, todos los partidos, salvo el PP y el PSE, así como organizaciones sindicales y sociales mostraron un respaldo total a los condenados y denunciaron la actuación de la Audiencia Nacional por “el desmantelamiento del Estado de Derecho”. El Ejecutivo vasco hizo una crítica declaración contra este proceso a través del consejero de Justicia, Joseba Azkarraga. “Este Gobierno no puede permanecer en silencio cuando ve cómo las leyes penales y su interpretación son retorcidas con la consecuencia de privar injustamente a ciudadanos de su libertad” Diari "Público"

Malgrat tenir aparentment un govern diferent i un canvi de rumb polític després de les eleccions associades per sempre a l’11M, aquest país segueix governat per la mateixa dreta que vol ser sobirana del pensament i de la ideologia, que no permet digressions nacionalistes, que no accepta la llibertat de pensament, d’associació, d’idees diferents de les, per ells, políticament correctes.

Què vol dir políticament correcte? Ara per ara, vol dir, ser i pensar en unitat d’estat, en español, no acceptar de cap manera que cap partit s’acosti massa a la possibilitat real d’autodeterminació, no marxar del camí que ens tenen ben marcat.

És seguir obligats a creure en un país, que en nom de la “pau social” criminalitza qualsevol diferència substancial amb l’ordre establert. És el gran engany de la democràcia estil transició, que sembla que ens perseguirà eternament. No hi ha manera, ens van conduint el viure i el pensar, com si encara sortíssim d'un món sense cap educació social ni política. I llavors parlen dels "dictadors cridaners" a Iberoamèrica? Cony, aquí potser ara no criden gaire (bé, és que el sr Rajoy no sap parlar), però sense parlar ens la van fotent, ara aquests no m'agraden diguem que atempten contra... Ara aquells emprenyen massa, embolica'ls amb poca inversió, que tindran d'altres coses per les que protestar... És així, de moment, l'estat democràtic és una entelèquia, un miratge.

No es pot ser ideológicament d’esquerra, nacionalista i voler un estat laic. No es pot demanar el mateix tracte personal i/o judicial per “un fill de bona família” que per un “sospitós” de tenir contactes amb grups independentistes.

Tenen més atenuants els maltractadors que un simpatitzant de Batasuna. El sol fet de tenir contactes amb segons quines organitzacions et pot suposar que entrin a casa, t'escorcollin, se t'enduguin, i et retinguin sense cap acusació formal. Perdràs si convé fins i tot el negoci, ells manen.
A una sèrie de gent se’ls suposa inocència mentre no es demostri el contrari. Als altres, culpabilitat amb gairebé la seguretat que mai els deixaran demostrar la seva inocència, perquè en aquest estat, han ilegalitzat la llibertat de pensament.
Pel grup de persones del famós judici 18/98, no hi ha presumpció d’inocència, ni inviolabilitat de domicili, ni seguretat jurídica, ni dret a la igualtat davant la llei.

Per saber-ne més aneu aquí, o aquí . Aquest darrer enllaç us porta a una declaració del col.legi d'advocats, que ha posat en Josep Ma Yago al seu blog.