06 de gener 2008

dia de tot una mica

Casum la santíssima col verda! (renec en do major de l’avi Siset).

Ai, las, any nou, internet com l’any passat.
Aquests dies, com que tothom deuria anar atrafegat, la cosa anava psèèè, però es veu que avui, que ja tothom té els regalets i a molts no els deuen agradar, apa, enganxats a la xarxa...
Els de Barna deuen tenir rodalies a can pistraus, però aquí, a Viladamat (que avui hem sortit a “la Vanguàrdia”, uns reis sense presupost però amb molta il.lusió i missatges personalitzats), aquí ens falla l’alta velocitat, i la mitjana i la baixa. Cada dos per tres es desconnecta, i apa, a tornar-hi que no ha sigut res.

Quan els meus fills eren petits, els reis els deixaven coses com ara aquestes, jocs de fusta, jocs d'enginy, playmòbils.... Pobrets, estaven molt contents mentre no anàvem a casa dels cosins. Normalment, es trobaven un piló més o menys com el seu, però tot elèctric o amb piles, amb llums, sorolls, pistes de cotxes en una supermaleta...

Acabava que em sentia molt malament. Jo prou ho comprava ben convençuda, però noi, el que enlluerna, enlluerna, i els nens, ja se sap... Al cap d'un parell d'anys vaig optar per posar alguna coseta així com un robot amb fum i tot, també una pista amb cotxes... Llavors normalment s'acabava plorant, perquè (no em digueu que no), com més "modern", més fàcilment s'espatlla.


Una casa semblant a aquesta, però sense tant "parament estil colonial", amb una família de conillets, encara és a casa i no la puc llençar. I cada vegada que remenem per fer endreça, ganàpies com són, s'emocionen quan troben ninotets, el vaixell pirata (que ja hem deixat per inútil, que no el sabem muntar i ha anat a parar a mar)... Encara guarden el pianet de quan eren gairebé nadons, d'aquells d'un any que feien musiqueta empaquetada i també permetia tocar tu en una sola escala.

Avui, m'he adonat que, malgrat tot, no ho vaig fer tan malament, (dic "jo", perquè sempre ho he fet jo sola, això d'anar a comprar regals). Han arribat de matinada i han vist la taula plena de paquets. M'han mirat somrient i jo els he dit...(adverteixo, és un diàleg de còmic, tenint en compte que tenen 21 i 15 anys)

-Au, va, obriu aquest, sisplau!

-Ara, mama? (rialla tonta a la cara)

-Va, sí, que em fa il.lusió!

Els dos alhora, han obert un paquet igual. Un pijama del Barça per cadascun. Cara més tonta encara.

-Uuuaaaalaaa, mama, com mola! (veus a duet, es despullen al menjador, es posen el pijama, es miren somrient amb més cara de tontets emocionats, es toquen i s'abracen, em miren...)

-Quin tacte, que guapuuuu, com molaaaa...

-Us va bé? No es massa gran el teu, Bernat? I el teu, Arnau, va bé? (La mateixa talla, però ho he de preguntar...)

-Que va, que va.... de conya, mama! Anem a dormir, Arnau? -Sí, va, anem tete- diu l'altre amb cara de ganàpia fent de nen petit de broma-

-Bona nit, mama, gràcies!!!- jeje, jiji, riem ara tots tres com tontets... Pugen, baixen, més bona nit... les sis de la matinada...

Petons a dojo. Què més vull? Aquest matí m'han trucat que a veure si tornava a casa o no, "que ja tardes amb els tortells..." M'han esperat per obrir els paquets, asseguts de costat, i m'he emocionat, tan grans, i encara la il.lusió pot més que tot. El millor regal del dia, ells.

14 comentaris:

DOLORS ha dit...

Ells el millor regal, els meus de 25 i 16 anys i nosaltres dues bldes com sempre1 Jejeje reines de la casa i de no gaire res més però contentes i satisfetes.Petons

Jordi Pinyol ha dit...

;)

Ja ho sé ja que el que he postejat és un dels sms que circulen habitualment pels nostres mòbils la nit de cap d'any. Però com la cosa l'hem allargat fins avui ho he readaptat una miqueta i ho he aprofitat per posar la nota d'humor que ens permeti fer la transició cap a la rutina més habitual.

Petonets!

Unknown ha dit...

La llum, l'amor, la saviesa... malgrat el que cantin rètols de neó i pantalles pixelades resideix en l'ànima, on diuen rau la il·lusió. I l'ànima és mes propera a la fusta del juguet o el cotó del pijama que al plàstic, per procedència i per matèria.

Una abraçada!

Mikel ha dit...

es que el barça es molt de barça ni que sigui en forma de pijama jejeje ;-)

Striper ha dit...

Caray qui bon regal, si els hi fa ilusió es un bon regal, a mes contribuexes un xic a pagar-li el sou al Ronaldinho.

Anònim ha dit...

Que bé que estiguin sempre contents amb els regals. Crec que això és el millor regal. Ganàpies i molt guapos! Ja pots somiar-hi, ja... que els has penjat al blog... que no serà cap mal son.

mossèn ha dit...

bonica descripció ... salut

nimue ha dit...

jolin! que xulo! :)) tu ho has dit, què més vols? ;)

Jo Mateixa ha dit...

Que macu nena, si es que lo bonic es que no perdin la ilusió, ni ells ni nosaltres :-)

Per cert, la propera vegada que els compris una equipació del Barça i es despullin al menjador per provarse-la....fes fotos donaaaaaa, que homes joves i bollycaos no en veiem gaire sovint!!!! :-P

Molt guapos els teus tresors :-)

Jordi Pinyol ha dit...

Doncs sí que ha tocat el sorteig del Niño a Reus sí, un segon premi. Per una vegada a la vida surt Reus als telenotícies per una notícia que no és cap desgràcia, assassinat o acte delictiu per l'estil (que a vegades sembla que només s'hagi d'informar d'aquestes coses..)

De fet jo tenia un dècim comprat a l'administració aquesta que ha donat el segon premi però no era el premiat sinó un que s'acaba en 5. Es que ja n'és de complicat això ja. A més a més de comprar-lo al lloc on el venen has d'encertar a comprar el número que toca. Catxissss!
;)

Sobre això de la música, és fàcil incloure un reproductor d'aquests al blog. Jo faig servir el gcast:
http://www.gcast.com però n'hi ha d'altres. En el cas del gcast és entrar a la pàgina, registrar-te i crear-te la llista de mp3 que vulguis que sonin i que has de tenir guardats a l'ordinador. Vas afegint els temes que vulguis i quan en tens prou vas a l'apartat on t'indica el codi html que s'ha de posar al blog per integrar-hi el reproductor i ja està. Després pots anar afegint o treient cançons al teu gust i ja es va actualitzant automàticament. Tal com et deia, no és gens complicat.

Joan de Peiroton ha dit...

Ei Roser!!! En llegir aquest post, em semblava assistir en la ceremonia de l'entrega dels regals !!! Molt ben contat, m'ha agrada molt! Ah! I vull assajar el reproductor aconsellat per el dimoniet. Si no és gens complicat, és quelcom que deu quedar-me bé. Veurem...T'ho contaré, o potser tu m'ho faràs abans, perquè sòc lentààààààààààs. Petons!!!!

Una ha dit...

la il.lusió és la salsa de la vida. Enhorabona per aquets fils tant macos.

Montse ha dit...

Les il·lusions no es perden mai, companya! Ni als 15, ni als 21 ni als cent!

Una ha dit...

Aquí están tus hijos, ¿has cambiado el fondo ? cuesta leer algunos párrafos.
Els fils són el millor de la vida.