23 de gener 2008

i encara alguns faran negoci

Com aquí en dies de festa gran.
Potser, sense mala intenció, semblaria allò del "jorn del miserables"
La misèria que EEUU amb la complicitat d'Europa en aprovar un repartiment de terres i una acceptació de colons rics que es volen establir a Israel, hem procurat a tot un poble. Algú em parla de la Biblia i el seu repartiment "Aquesta serà la vostra terra"
Que un estat s'hagi de crear fent una reclamació bíblica ja és la pera, però a costa de fer malviure i arraconar, i entrar en guerres vergonyoses, no té perdó de déu, per seguir l'exemple.
Uns aconseguiran portar els fills fora del perill, aconseguiran medecines, veuran els familiars i potser acabaran essent altra vegada refugiats, perquè l'esperança sovint és un mirall que enganya.

Molts fan cues impossibles d'aturar per anar a buscar aliments i articles de primera necessitat que ja són escassos. Molts homes i alguna dona busquen desesperadament una sortida.

Altres sense cap càrrega al damunt busquen senzillament la llibertat després de les tanques, avui he vist gent saltar i nens jugar-hi... He vist un home amb un mocador palestí abraçar un home jueu, fraternalment.



La feina de dies ha acabat bé, de moment. Egipte s'ha mostrat una mica penedit de col.laborar en l'asfíxia als germans d'origen, els soldats no han dit res. Finalment els somriures s'encomanaven i recordaven els orígens comuns.


Poc més tard, es muntava un campament improvisat i arribaven els ajuts en forma de medicaments, ambulàncies i aliments.
I aigua, molta aigua.Fins l'aigua els han boicotejat. Aigua que a Gaza està terriblement contaminada i no té cap garantia de salut. Aigua bruta pels palestins.
Però ara, ni aquesta.


Segur, ben segur, que alguns dels que he vist carregant grans maletes, aprofitaran per per negoci. Vendran productes necessaris i d'altres que no ho són, com ara el tabac, a preus de luxe.
Fins i tot en les pitjors condicions, l'ésser humà oblida el principi de la bondat per damunt del negoci.

10 comentaris:

Jaume Pros ha dit...

Roser, cada vegada que em connecto al teu bloc, em porto un espant de mort... amb aquesta música que sona. T'has tornat tan moderna!

Ai, els palestins i els israelians, quants interessos que hi ha, de què el conflicte no acabi mai.

Salut!

Striper ha dit...

Negoci? Segur la miseria es un gran negoci.

Ferran ha dit...

Esperem que algún dia les porcades dels poderosos, d'aquells que condemnen milions a la misèria, els esclatin a la cara. Esperem també que els palestins i tots els pobles ocupats puguin, més d'hora que tard, ser lliures i viure en pau.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

Els països europeus aportaran aliments i mantes pels camps de refugiats a Egipte, els EUA enviaran diners i aquí no ha passat res de res

salutacions

rosa ha dit...

El negoci és l negoci per damunt de tot...això és el que s'ha fet sempre, els diners, el poder i tot plegat el poble sempre és el que ho pateix

Carme R ha dit...

Hauria de passar! Un dia hauria de passar el que diu el Ferran. No pot ser que sempre guanyin els mateixos. I que sempre pateixin els mateixos.

Josep Maria Yago ha dit...

Osti, Roser, és veritat lo que diu el Jaume. L'altre dia vaig tancar tots els programes (menys el teu blog) ensant que se m'havia colat un trojà musical :-)
No té perquè tenir relació però, després, ens esglaia el terrorisme i diem per què nosltres? pobrets que no hem fet res. Justament això, RES.

Sense fer soroll ha dit...

Si, hi ha gent que només veu la seva por a la misèria i pass per sobre de qui sigui. Al món hi ha poca bondat i molt egoisme crec jo vaja.

Puji ha dit...

Com em va molar que tombéssin la tanca! I ara amb excavadores! A veure quan dura...

kukilin ha dit...

He leído el post anterior y este. ¿Me permites vomitar junto a vos?
¡Pobres Palestinos!
Sin palabras.
Besitos hermosa.