mals dies per morir a Girona

Tenebrós. Ja ho sé.

Tètric, és ben cert.

Avui, tres dels blogs que he visitat parlaven de la mort.

Dos, la pensaven a la carretera.

Un opinava que, de fet, és un descans.

Ahir, algú més contestava que cal fer-se amiga de la vella amiga que tard o d'hora ens visitarà.

Ahir vaig començar "La lladre de llibres"

Protagonista i narradora en primera persona, la mort.

Mort sorneguera, mort curiosa, mort acollidora, mort salvadora, mort tèbia que recull i escalfa donant calidesa i acolliment a l'eteri fred que en queda després d'un tremolor expectant.

Ella, la de moment primera protagonista, sap que és necessari que reculli els qui l'esperen.

De fet, ho planteja com una necessitat. Idò, que dirien a ses Illes, fem-ne un post.

Però en resulta un fet curiós. Si avui decideixes engegar-ho tot a dida i dius adéu definitivament, que sàpigues que, a Girona i comarques, hi ha serveis mínims.

Toca els nassos. Fins i tot la mort està sotmesa als sindicats, als convenis laborals, a la pressió del sector.

Si de cas, i ho tens ben decidit, que sàpigues que et guardaran en fred fins que els congeladors o neveres o sales de fred estiguin saturades i no admetin cap més "exemplar" LLavors, quan ja la rigidesa i el color et facin pràcticament un filet de lluç, potser renoven existències i et toca anar al teu destí de trànsit.

Que sàpigues, que avui, les posicions de diàleg estan més fredes que ahir (tu diràs...).

Tingues clar, que, si de debó no et vols tornar enrere, és possible que t'acompanyi la policia. I no t'agradarà. No els volies en vida, i ara consentiràs que t'acompanyin al teu darrer sojorn?

No, no i no. Avui, i per uns quants dies, un no es pot morir a Girona.

No em titlleu d'irreverent, ho he trobat grotesc. D'aquí ve. Fet i fet, quan no hi ets, tan se val.... Però ara sí, som comerciants de tot.