17 de gener 2008

mals dies per morir a Girona

Tenebrós. Ja ho sé.
Tètric, és ben cert.
Avui, tres dels blogs que he visitat parlaven de la mort.
Dos, la pensaven a la carretera.
Un opinava que, de fet, és un descans.
Ahir, algú més contestava que cal fer-se amiga de la vella amiga que tard o d'hora ens visitarà.

Ahir vaig començar "La lladre de llibres"
Protagonista i narradora en primera persona, la mort.
Mort sorneguera, mort curiosa, mort acollidora, mort salvadora, mort tèbia que recull i escalfa donant calidesa i acolliment a l'eteri fred que en queda després d'un tremolor expectant.
Ella, la de moment primera protagonista, sap que és necessari que reculli els qui l'esperen.
De fet, ho planteja com una necessitat. Idò, que dirien a ses Illes, fem-ne un post.
Però en resulta un fet curiós. Si avui decideixes engegar-ho tot a dida i dius adéu definitivament, que sàpigues que, a Girona i comarques, hi ha serveis mínims.
Toca els nassos. Fins i tot la mort està sotmesa als sindicats, als convenis laborals, a la pressió del sector.
Si de cas, i ho tens ben decidit, que sàpigues que et guardaran en fred fins que els congeladors o neveres o sales de fred estiguin saturades i no admetin cap més "exemplar" LLavors, quan ja la rigidesa i el color et facin pràcticament un filet de lluç, potser renoven existències i et toca anar al teu destí de trànsit.
Que sàpigues, que avui, les posicions de diàleg estan més fredes que ahir (tu diràs...).
Tingues clar, que, si de debó no et vols tornar enrere, és possible que t'acompanyi la policia. I no t'agradarà. No els volies en vida, i ara consentiràs que t'acompanyin al teu darrer sojorn?
No, no i no. Avui, i per uns quants dies, un no es pot morir a Girona.
No em titlleu d'irreverent, ho he trobat grotesc. D'aquí ve. Fet i fet, quan no hi ets, tan se val.... Però ara sí, som comerciants de tot.

8 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

jo, si no et sap greu, avui m'estimo més no morir-me...

Striper ha dit...

La millor resposta que es pot donar a la vaga de funeraries es no morirse aquets dies.
BON DIA!!!

mossèn ha dit...

la mort ... un pas més que hem de donar ... sabeu què ??? ... doncs, ara m'aturo !!! ... salut

Joan de Peiroton ha dit...

A Cunhaus (Cugnaux en francés), a molt prop de Tolosa, la població ha augmentat força per l'arribada en massa de neo-tolosans que no poden ofrir-se el luxe de viure a Tolosa mateixa. Amb la conseqüència que, a Cunhaus, no es queda ni una plaça lliura al cementiri. L'alcade va demanar la possibilitat d'ampliar-lo en annexar terrenys militars que el vorejen, però sense éxit, els militars no van consentir-hi. Llavors l'alcade, amb un sentit de l'humor un poc especial, va publicar un decret municipal prohibant morir-se a tot el territori de la comuna. Es il.legal morir a Cunhaus.

Mikel ha dit...

quan toqui toca ;-)

PIER ha dit...

HU!.. Pues no eres el primero en escribir de la muerte, ya he visto 2 blog con algo parecido, no serian los mismos que has leido..jajaja..

Que casualidad, yo ya he leido la ladrona de libros... es bueno. al principio no la entendi... pero despues me enamore de esa lectura tragica dolorosa.. pero llena de momentos dulces pocos pero los hay..

Y a la muerte hay que escapaserle..porque si te pilla ya no hay marcha atras...

te envio abrazos..

ZAGASO ha dit...

Bon ROTLLO!!!!!

oeoeoeoeoeoeoeoe... Per cert. Jo he començat aquest llibre fa 1 setmana...Llibre preciós.

Betty ha dit...

Amb la mort no s'ha de jugar, ni desitjarla...jo la vaig voler i va venir...per sort vem arrivar a un acord...jo no la desitjo i ella s'hen va a buscar a qui realment l'hi toca...
Mai t'havia llegit, he arribat a tu pel Gatot i el meme del veí...tornaré a llegir-te