20 de febrer 2008

analogies

ens toca ser corredors de fons, per tal que el tren no ens atrapi, sempre a contracorrent, sempre intentant esquivar els cops....
ells mouen fitxa, i sense que te n'adonis, et fan escac i mat, gairebé tenen totes les parcel.les ocupades...

i acabes donant voltes sense sentit,
sense parar, sense arribar enlloc...
*
Us deixo una pel.lícula interessant.
Us vull recomanar que passeu per Té la mà Maria.

11 comentaris:

Anònim ha dit...

És bonissím i cert, molt cert, del tot... sempre donant voltes sense sentit per no haver mogut fitxa i haver rebut cops... el meu cas :S

Striper ha dit...

Si fosin nomes las voltes pero plaf sempre ensopeguem amb lo mateix.

mossèn ha dit...

curiós ... salut

Jobove - Reus ha dit...

petonets a la piga !!!

Joan de Peiroton ha dit...

I si a l'Empordà i a les antigues terres de Besalú (posats per cas), la majoritat fos a favor de l'estat propi, mentre que la majoritat seria en contra a la resta de Catalunya , que farien? Un altre referèndum a les regions concernides, per saber si s'estimen més separarse de la resta de la Catalunya unionista? Seria logic de fer-lo, o no? Tè, m'hauria agradat poder preguntar-ho al senyor Carod-Rovira. Hauria estat més interessant que totes les preguntes que vaig poder sentir.

Salvador Guinart ha dit...

Cuanta raó tens!!!!

Petonets!

Unknown ha dit...

Tens tota la raó! Sabrem canviar?

Ferran Porta ha dit...

Malgrat tot, Zel, obrim una porta a l'esperança: jo crec que el món, poc a poc, va canviant a millor. El que passa és que el dia a dia fa tuf, és veritat, i costa de veure la globalitat.

Jordi Pinyol ha dit...

Grans afirmacions. I molt certes!

Tanhäuser ha dit...

Molt bona la darrera foto, jejeje.
Petons

Judit ha dit...

Certament... per això ara ens toca moure fitxa a nosaltres i matar el rei si cal, per poder continuar endavant i deixar de donar voltes.
Una abraçada!