18 de febrer 2008

fa quaranta anys... un maig del 68...


encara no podem escollir,
encara el nostre cos no és ben nostre,
encara no podem decidir,
les dones tornen a anar a França

encara volen posar-nos a lloc
encara ens fan xantatges
encara no som lliures per decidir quin país volem

encara tenim censura, molta censura
encara queden grups feixistes, molt feixistes
encara no tenim igualtat de drets reals

encara no tothom cobra sous dignes
els rics són cada cop més rics
els pobres són cada cop més pobres
els rics molt rics són pocs
els pobres molt pobres són molts

el més trist és que lluitar pels drets d'una majoria ha perdut poder de convocatòria
ara es reivindiquen els drets de les minories benestants i benpensants
l'esperança és un ball
sovint solitari
els peus delerosos
somien camins
que no arriben enlloc
(fragment )

13 comentaris:

yraya ha dit...

Pues en eso estamos con la esperanza a cuesta y la ganas de luchar!!
Petons.

Joan Martín ha dit...

No, encara no; i el que és més temible. HI HA EN TOTS AQUESTS PUNTS UNA PREOCUPANT, MOLT PREOCUPANT, DAVALLADA QUE FREGA FONAMENTS DE FONAMENTALISTES SENSE ANAR GENS LLUNY.
...(JA FA 40 ANYS??)

efe ha dit...

Encara, encara i encara. Mentre no tinguem el poder... no hi ha res a fer.

Puc acabar dient democràcia, ja!?

Tondo Rotondo ha dit...

Òstres, potser per això avui m'ha sortit un d'aquells posts espontàniament reivindicatius...

Striper ha dit...

A desalambrar.......

mossèn ha dit...

68+1 ... aquest, sí que m'entusiasma !!! ... bon dia ... salut

Mon ha dit...

la lluita continua...fins quan?
Sempre ens quedara Paris....Petons

Nosotras mismas ha dit...

Amb esperança i empenta es fan grans coses.

Joan deu Peiroton ha dit...

Em fa sentir-me vell, de sobte !!!
Petons!
PS Ah! I la benvinguda per a l'estat nou del kosovo!!!! sembla posar un problema a l'Estat Espanyol, aquest...

Té la mà Maria - Reus ha dit...

que ilusos erem al 68 i que poc informats tots plegats

bon post recordatori, petonets, ets la nostra heroína

Sense fer soroll ha dit...

Sembla increible com evoluciona el món i exiseixen les descriminacions.

DOLORS ha dit...

I continuen les discriminacions i som les mateixes les que ens queixem.Hem avançat poc en drets però a més voldríem ser la quantitat de gent del maig del 68 engrescar els joves com llavors i cada dia ens costa més!
El teu bloc és la reividicació dels fets!
Fa 40 anys i en tenim alguns més. oi noia!!

jrrof ha dit...

carai!
quin bloc!
mes collonut!
felicitats!