encara no podem escollir,
encara el nostre cos no és ben nostre,
encara no podem decidir,
les dones tornen a anar a França
encara volen posar-nos a llocencara ens fan xantatges
encara no som lliures per decidir quin país volem
encara tenim censura, molta censuraencara queden grups feixistes, molt feixistes
encara no tenim igualtat de drets reals
encara no tothom cobra sous dignesels rics són cada cop més rics
els pobres són cada cop més pobres
els rics molt rics són pocs
els rics molt rics són pocs
els pobres molt pobres són molts
el més trist és que lluitar pels drets d'una majoria ha perdut poder de convocatòriaara es reivindiquen els drets de les minories benestants i benpensants
l'esperança és un ball
sovint solitari
els peus delerosos
somien camins
que no arriben enlloc
(fragment )
13 comentaris:
Pues en eso estamos con la esperanza a cuesta y la ganas de luchar!!
Petons.
No, encara no; i el que és més temible. HI HA EN TOTS AQUESTS PUNTS UNA PREOCUPANT, MOLT PREOCUPANT, DAVALLADA QUE FREGA FONAMENTS DE FONAMENTALISTES SENSE ANAR GENS LLUNY.
...(JA FA 40 ANYS??)
Encara, encara i encara. Mentre no tinguem el poder... no hi ha res a fer.
Puc acabar dient democràcia, ja!?
Òstres, potser per això avui m'ha sortit un d'aquells posts espontàniament reivindicatius...
A desalambrar.......
68+1 ... aquest, sí que m'entusiasma !!! ... bon dia ... salut
la lluita continua...fins quan?
Sempre ens quedara Paris....Petons
Amb esperança i empenta es fan grans coses.
Em fa sentir-me vell, de sobte !!!
Petons!
PS Ah! I la benvinguda per a l'estat nou del kosovo!!!! sembla posar un problema a l'Estat Espanyol, aquest...
que ilusos erem al 68 i que poc informats tots plegats
bon post recordatori, petonets, ets la nostra heroína
Sembla increible com evoluciona el món i exiseixen les descriminacions.
I continuen les discriminacions i som les mateixes les que ens queixem.Hem avançat poc en drets però a més voldríem ser la quantitat de gent del maig del 68 engrescar els joves com llavors i cada dia ens costa més!
El teu bloc és la reividicació dels fets!
Fa 40 anys i en tenim alguns més. oi noia!!
carai!
quin bloc!
mes collonut!
felicitats!
Publica un comentari a l'entrada