ARA MATEIX

Blanc, negre, groc, gris, sigui quin sigui el color de la pell, la llengua, el país, qualsevol guarda dins seu una joia, una ànima, un tresor en vida i en possibles... que d'altres s'encarreguen de trencar o de lluir, de malmetre, de podrir o de cuidar amorosament.

Dissabte al vespre vaig veure American History X.

*

Li cal al protagonista patir ell mateix el que desitja pels altres, els immigrants, els negres, els jueus, i viure cara a cara amb un dels qui odia, per entendre que dins, tots tenim un cor, un sentiment, una vida desitjada, uns germans estimats, un territori per defensar, que l'home senzill desitja sempre el mateix, una vida digna i reconeguda com a ésser humà.

Heu comentat arran de les discriminacions.

Molts argumenten que cap és permesa, i parlen de discriminacions negatives i positives.

*

Parlem de que ara com ara tot és un desastre.

I sempre es culpa del desastre als qui venen de fora, als qui sembla que ens roben allò que és nostre per dret.

Però obviem que els drets no tenen color, ni raça ni poble. Que els drets són universals i els qui són aquí busquen tenir drets i segurament voldrien poder tenir drets i deures, i ser tractats com a iguals. I que carai amb la "discriminació" positiva! No necessita un discapacitat atencions diferents? No cal a algú amb problemes de mobilitat que li facilitem la vida el màxim possible? No creiem que l'educació i la comunicació són eines d'integració i drets inalienables?

Això no és discriminació, és atenció segons les necessitats de cadascú. I en això no hi pot haver categories humanes, si comencem a limitar, estem segregant.

*

Segur que l'heu vist. El discurs del sopar, que només he trobat en anglès, s'assembla molt al que hi ha a les campanyes d'aquest país. Deixo un tros prou explícit.

*